Els Sistemes Augmentatius i Alternatius de Comunicació (SAAC) són
formes d'expressió diferents al llenguatge parlat, que tenen com a objectiu
augmentar (augmentatius) i/o compensar (alternatius) les dificultats de
comunicació i llenguatge de moltes persones amb discapacitat.
La comunicació i el llenguatge són essencials per a tot ésser humà, per a
relacionar-se amb els demés, per aprendre, per a gaudir i per a participar en
la societat i avui dia, gràcies a aquests sistemes, no s'han de veure frenats a
raó de les dificultats en el llenguatge oral. Per aquesta raó, totes les
persones, ja siguin nens, joves, adults o gent gran, que per qualsevol motiu no
han adquirit o han perdut un nivell de parla suficient per a comunicar-se de
forma satisfactòria, necessiten fer servir un SAAC.
Entre les raons que poden fer necessari l'ús d'un SAAC trobem la paràlisi
cerebral (PC), la discapacitat intel·lectual, els trastorns de l'espectre
autista (TEA), les enfermetats neurològiques tals com l'esclerosi lateral
amiotròfica (ELA), l'esclerosi múltiple (EM) o el párkinson, les distròfies
musculars, els traumatismes cràneo-encefàlics, les afasies o les
pluridiscapacitats de tipologies diverses, entre moltes altres.
La Comunicació Augmentativa i Alternativa (CAA) no és incompatible
sinó complementària a la rehabilitació de la parla natural, i a més pot ajudar
al èxit de la mateixa quan aquest és possible. No s'ha de dubtar en
introduir-la en edats primerenques, tan aviat com s'observen dificultats en el
desenvolupament del llenguatge oral, o poc després de que qualsevol accident o
enfermetat hagi provocat el seu deteriorament. No existeix cap evidència de que
l'ús de CAA pugui interferir en el desenvolupament
o la recuperació de la parla.
Quins recursos
es fan servir?
La Comunicació Augmentativa i Alternativa inclou diversos sistemes de
símbols, tant gràfics (com fotografies, dibuixos, pictogrames, paraules o
lletres) com gestuals (mímica, gestos o signes manuals) i, en el cas dels
primers, requereixen també l'ús de productes de recolzament. Els diversos
sistemes de símbols s'adapten a les necessitats de persones amb edats i
habilitats motrius, cognitives i lingüístiques molt disperses.
Els productes de recolzament per a la comunicació inclouen recursos
tecnològics, com els comunicadors de parla artificial o els ordinadors
personals i tabletes amb programes especials, que permeten diferents formats
d'accés adaptades algunes per a persones amb mobilitat molt reduïda, i
faciliten també la incorporació dels diferents sistemes de signes pictogràfics
i ortogràfics, així com diferents formes de sortida que inclouen la sortida de
veu. També poden consistir en recursos no tecnològics, com els taulers i els
llibres de comunicació.
Per accedir als ordinadors, comunicadors, taulells o llibres de
comunicació existeixen diverses estratègies i instruments anomenats
genèricament estratègies i productes de recolzament per a l'accés, tals com els
punters, els teclats i ratolins adaptats o virtuals o els commutadors.
Els sistemes de símbols.
Anteriorment
s'han dividit els sistemes de símbols per la CAA en gestuals i gràfics. En
ambdós casos trobem una gradació des de sistemes molt senzills, que s'adapten a
persones amb dèficits cognitius i lingüístics de diversa consideració fins a
sistemes complexos que permeten nivells avançats de llenguatge signat (basats
en signes manuals) o assistit (basat en signes gràfics).
En
el cas dels símbols gestuals,
aquesta gradació engloba des de l'ús de la mímica i gestos d'ús comú fins l'ús
de signes manuals, generalment en l'ordre corresponent al llenguatge oral; és
el que es denomina llenguatge signat o bimodal. Les llengües de signes
utilitzades per les persones no escoltants no es consideren SAAC, ja que
constitueixen idiomes que s'han desenvolupat i s'adquireixen de forma natural,
al igual que succeeix amb el llenguatge oral.
L'ús de signes manuals requereix disposar d'habilitats motrius
suficients, com pot ser el cas de persones amb discapacitat intel·lectual o
TEA.

Els
símbols gràfics van des de sistemes
molt senzills basats en dibuixos o fotografies fins a sistemes progressivament
més complexos com els sistemes pictogràfics o la ortografia tradicional
(lletres, paraules i frases). Gràcies als productes de recolzament per a la
comunicació i els diversos recursos per a l'accés, els sistemes gràfics poden
ser utilitzats per persones amb mobilitat reduïda, inclús en casos d'extrema
gravetat. Per això, a més de ser utilitzats, com en el cas anterior, per
persones amb discapacitat intel·lectual o TEA, els fan servir també per
persones amb discapacitats motores (PC, ELA, EM, etc.).

Els
sistemes pictogràfics s'apliquen a
persones que no estan alfabetitzades per motius de l'edat o la discapacitat.
Tenen l'avantatge de permetre des d'un nivell de comunicació molt bàsic, que
s'adapta a persones amb nivells cognitius baixos o en etapes molt inicials,
fins a nivells de comunicació molt rics i avançats, encara que mai tan complet
i flexible com el que es pot arribar a aconseguir amb l'ús de la llengua
escrita. Els sistemes pictogràfics més utilitzats en els diversos territoris de
l'estat espanyol son el sistema SPC (Sistema Pictogràfic de Comunicació) i el
sistema ARASAAC, desenvolupat per un portal Aragonès de CAA i que és de lliure
disposició amb llicència Creative Commons.
(http://www.catedu.es/arasaac/index.php)
Bibliografia interessant:
Alonso,P.,Díaz-Estébanez,E, Madruga,B., Valmaseda,M.: "Introducción
a la comunicación bimodal." MEC, CNREE (Centro Nacional de
Recursos para la Educación Especial), Madrid.
Basil, C.; Soro, E., y Rosell, C. (2004): “Sistemas de
signos y ayudas técnicas para la comunicación aumentativa y la escritura:
principios teóricos y aplicaciones”. Ed. ELSEVIER-MASSON .
Barcelona (1º Edición: MASSON 1998)
Basil, C., Soro, E. (1996): "Discapacidad motora, interacción
y adquisición del lenguaje: Sistemas aumentativos y alternativos de
comunicación." (Guia y vídeos 1, 2, 3, 4) MEC-CDC. Madrid.
Baumgart, Diane, Jonson, Jeanne y Helmstetter, Edwin, 1996
"Sistemas alternativos de comunicación para personas con
discapacidad" Alianza Psicología.
Sotillo, M. (Ed.) (1993).
"Sistemas alternativos de comunicación". Madrid: Trotta.
Soro-Camats, E., Basil, C., y Rosell, C. (2012). Pluridiscapacidad
y contextos de intervención. Barcelona: Universitat de Barcelona
(Institut de Ciències de l’Educació). Edición
electrónica.
Webgrafia:
http://ardilladigital.com/RECURSOS/PICTOGRAMAS/Fotogalerias%20PICTOS/700_PICTOGRAMAS_SPC_561-700/index.htm