jueves, 23 de abril de 2015

SISTEMES AUGMENTATIUS I ALTERNATIUS DE COMUNICACIÓ (SAAC). QUÈ SÓN?


Els Sistemes Augmentatius i Alternatius de Comunicació (SAAC) són formes d'expressió diferents al llenguatge parlat, que tenen com a objectiu augmentar (augmentatius) i/o compensar (alternatius) les dificultats de comunicació i llenguatge de moltes persones amb discapacitat.

La comunicació i el llenguatge són essencials per a tot ésser humà, per a relacionar-se amb els demés, per aprendre, per a gaudir i per a participar en la societat i avui dia, gràcies a aquests sistemes, no s'han de veure frenats a raó de les dificultats en el llenguatge oral. Per aquesta raó, totes les persones, ja siguin nens, joves, adults o gent gran, que per qualsevol motiu no han adquirit o han perdut un nivell de parla suficient per a comunicar-se de forma satisfactòria, necessiten fer servir un SAAC.

Entre les raons que poden fer necessari l'ús d'un SAAC trobem la paràlisi cerebral (PC), la discapacitat intel·lectual, els trastorns de l'espectre autista (TEA), les enfermetats neurològiques tals com l'esclerosi lateral amiotròfica (ELA), l'esclerosi múltiple (EM) o el párkinson, les distròfies musculars, els traumatismes cràneo-encefàlics, les afasies o les pluridiscapacitats de tipologies diverses, entre moltes altres.

La Comunicació Augmentativa i Alternativa (CAA) no és incompatible sinó complementària a la rehabilitació de la parla natural, i a més pot ajudar al èxit de la mateixa quan aquest és possible. No s'ha de dubtar en introduir-la en edats primerenques, tan aviat com s'observen dificultats en el desenvolupament del llenguatge oral, o poc després de que qualsevol accident o enfermetat hagi provocat el seu deteriorament. No existeix cap evidència de que l'ús de  CAA pugui interferir en el desenvolupament o la recuperació de la parla.

                                     
 

 
 

Quins recursos es fan servir?

La Comunicació Augmentativa i Alternativa inclou diversos sistemes de símbols, tant gràfics (com fotografies, dibuixos, pictogrames, paraules o lletres) com gestuals (mímica, gestos o signes manuals) i, en el cas dels primers, requereixen també l'ús de productes de recolzament. Els diversos sistemes de símbols s'adapten a les necessitats de persones amb edats i habilitats motrius, cognitives i lingüístiques molt disperses.

Els productes de recolzament per a la comunicació inclouen recursos tecnològics, com els comunicadors de parla artificial o els ordinadors personals i tabletes amb programes especials, que permeten diferents formats d'accés adaptades algunes per a persones amb mobilitat molt reduïda, i faciliten també la incorporació dels diferents sistemes de signes pictogràfics i ortogràfics, així com diferents formes de sortida que inclouen la sortida de veu. També poden consistir en recursos no tecnològics, com els taulers i els llibres de comunicació.

Per accedir als ordinadors, comunicadors, taulells o llibres de comunicació existeixen diverses estratègies i instruments anomenats genèricament estratègies i productes de recolzament per a l'accés, tals com els punters, els teclats i ratolins adaptats o virtuals o els commutadors.

 
                                                  

Els sistemes de símbols.
 Anteriorment s'han dividit els sistemes de símbols per la CAA en gestuals i gràfics. En ambdós casos trobem una gradació des de sistemes molt senzills, que s'adapten a persones amb dèficits cognitius i lingüístics de diversa consideració fins a sistemes complexos que permeten nivells avançats de llenguatge signat (basats en signes manuals) o assistit (basat en signes gràfics).

En el cas dels símbols gestuals, aquesta gradació engloba des de l'ús de la mímica i gestos d'ús comú fins l'ús de signes manuals, generalment en l'ordre corresponent al llenguatge oral; és el que es denomina llenguatge signat o bimodal. Les llengües de signes utilitzades per les persones no escoltants no es consideren SAAC, ja que constitueixen idiomes que s'han desenvolupat i s'adquireixen de forma natural, al igual que succeeix amb el llenguatge oral.  L'ús de signes manuals requereix disposar d'habilitats motrius suficients, com pot ser el cas de persones amb discapacitat intel·lectual o TEA.
                                                                                 

 Els símbols gràfics van des de sistemes molt senzills basats en dibuixos o fotografies fins a sistemes progressivament més complexos com els sistemes pictogràfics o la ortografia tradicional (lletres, paraules i frases). Gràcies als productes de recolzament per a la comunicació i els diversos recursos per a l'accés, els sistemes gràfics poden ser utilitzats per persones amb mobilitat reduïda, inclús en casos d'extrema gravetat. Per això, a més de ser utilitzats, com en el cas anterior, per persones amb discapacitat intel·lectual o TEA, els fan servir també per persones amb discapacitats motores (PC, ELA, EM, etc.).
  
                                                          


Els sistemes pictogràfics s'apliquen a persones que no estan alfabetitzades per motius de l'edat o la discapacitat. Tenen l'avantatge de permetre des d'un nivell de comunicació molt bàsic, que s'adapta a persones amb nivells cognitius baixos o en etapes molt inicials, fins a nivells de comunicació molt rics i avançats, encara que mai tan complet i flexible com el que es pot arribar a aconseguir amb l'ús de la llengua escrita. Els sistemes pictogràfics més utilitzats en els diversos territoris de l'estat espanyol son el sistema SPC (Sistema Pictogràfic de Comunicació) i el sistema ARASAAC, desenvolupat per un portal Aragonès de CAA i que és de lliure disposició amb llicència Creative Commons.  (http://www.catedu.es/arasaac/index.php)
 




Bibliografia interessant:

 

Alonso,P.,Díaz-Estébanez,E, Madruga,B., Valmaseda,M.: "Introducción a la comunicación bimodal." MEC, CNREE (Centro Nacional de Recursos para la Educación Especial), Madrid.

Basil, C.; Soro, E., y Rosell, C. (2004): “Sistemas de signos y ayudas técnicas para la comunicación aumentativa y la escritura: principios teóricos y aplicaciones”.  Ed. ELSEVIER-MASSON . Barcelona (1º Edición: MASSON 1998)

Basil, C., Soro, E. (1996): "Discapacidad motora, interacción y adquisición del lenguaje: Sistemas aumentativos y alternativos de comunicación." (Guia y vídeos 1, 2, 3, 4) MEC-CDC. Madrid.

Baumgart, Diane, Jonson, Jeanne y Helmstetter, Edwin, 1996 "Sistemas alternativos de comunicación para personas con discapacidad" Alianza Psicología.

Sotillo, M. (Ed.) (1993). "Sistemas alternativos de comunicación". Madrid: Trotta.

Soro-Camats, E., Basil, C., y Rosell, C. (2012). Pluridiscapacidad y contextos de intervención. Barcelona: Universitat de Barcelona (Institut de Ciències de l’Educació). Edición electrónica.

 

Webgrafia:



http://ardilladigital.com/RECURSOS/PICTOGRAMAS/Fotogalerias%20PICTOS/700_PICTOGRAMAS_SPC_561-700/index.htm


 
                                                      

No hay comentarios:

Publicar un comentario