JOC DEL DÒMINO

La llengua escrita és un del principals aprenentatges que es fan a l'escola. Són necessaris múltiples materials en formes, continguts i presentacions diferents per a que l'alumnat aconsegueixi una suficient habilitat. L'ordinador permet amb facilitar crear i personalitzar materials de manera que s'adaptin les necessitats i interessos de cada alumne.

Els jocs de taula són una activitat educativa que ens permet treballar la praxis de diferents objectius didàctics, segons el plantejament que en fem.

Els principals avantatges de la seva utilització són que:

1. Els alumnes els accepten com un joc, ja que hi valoren la part lúdica.

2. Els podem repetir tantes vegades com vulguem, la qual cosa afavoreix l'adquisició dels objectius que ens plantegem.

3. Quan els alumnes coneixen les regles del joc el podem utilitzar fàcilment amb uns altres continguts. Així, per exemple, una estructura com el quinto pot ser  utilitzada per a l'aprenentatge de lèxic, de la lectura o de les taules de multiplicar, entre altres.

En els jocs de taula es treballen aspectes actitudinals que estan molt relacionats amb la comunicació i la participació social. Cal indicar especialment en actituds, com són:

- Esperar el torn

- Saber perdre i guanyar

- Seguir les normes del joc

- Poder expressar els sentiments que sorgeixen al voltant del joc d'una manera correcta.

Els alumnes han de comprendre que en els jocs de taula no només intervenen les habilitats dels participants, sinó que l'atzar hi té un paper important.

Utilitzar els jocs de taula amb objectius didàctics requereix una metodologia concreta.

1. Cal utilitzar unes regles del joc ajustades als objectius treballats que no són les del joc tradicional.

2. Els alumnes les han d'entendre i utilitzar correctament.

3. El mestre/a no es pot limitar a enumerar les normes de joc o només fer una partida de prova, sinó que ha de participar com un jugador més, comentant les normes quan ho cregui necessari.

4. També el mestre/a ha de ser jutge de la partida, donant models de com jugar i exigint als altres jugadors que segueixin la norma.

Per exemple, si s'ha plantejat un dòmino per a treballar un lèxic, cal exigir als alumnes que anomenin els diferents objectes que van aparellant, ja que si ho fan sense parlar només s'estaria fent un aparellament d'iguals, sense incidir en els objectius que el mestre s'havia proposar.

En resum, aprofitant la motivació que els alumnes tenen per jugar podem incidir en diversos objectius didàctics.

Aquesta premissa és vàlida en alumnes petits i en alumnes grans, i és especialmetn remarcable en alumnes amb dificultats d'aprenentatge, ja que ens permet plantejar-los treballs que, d'una altra manera rebutjarien.