TRASTORN DE CONDUCTA

Avui voldria fer aquesta entrada al blog parlant del trastorn de conducta, ja que a l’escola ens trobem amb molts casos i a vegades costa treballar amb aquest tipus d’alumnes, sobretot a l’aula.

Quins serien aquells alumnes que presenten un trastorn de conducta?

Són alumnes que tenen un conjunt de comportaments, de formes d’actuació diverses, que no sempre són entitats clíniques definides, que tenen com a elements comuns: el fet de molestar a altres i trencar les normes socials acceptades. Els trastorns dissocials es caracteritzen per una forma persistent i reiterada de comportament dissocial, agressiu o retador que en els seus graus més extrems pot arribar a violacions de les normes, més del que seria acceptable pel caràcter i l’edat de l’alumne afectat i les característiques de la societat en la que viu.

Per tant, són nens que a l’aula interrompen, no segueixen el ritme, tenen una actitud normalment força desafiant, no segueixen les normes i reten constantment a l’adult i normalment solen estar ficats en baralles. Llavors, davant aquesta situació que seria aconsellable fer tant amb l’alumne com amb el professorat?

En l’escola on estic fent les pràctiques em trobo que cada professor acaba actuant d’una manera que moltes vegades no és la que afavoreix més la conducta de l’alumne, perquè hi ha factors de risc que encara fan que el nen tingui un comportament més desafiant i disruptiu, el fet de fer-lo fora de classe, no creure en les seves capacitats, cridar-lo o castigar-lo constantment no ajuda gaire a millorar la conducta, ja que aquests nens/es necessiten un recolzament de l’entorn, que els comprenguin, tenir contacte directe amb la família, tenir pactes o compromisos pedagògics, un seguiment individualitzat, etc. I per tal de poder portar a terme això, també necessitem un mètode d’ensenyament en el qual hi hagi adaptacions curriculars funcionals i motivadores properes a la seva realitat, amb activitats manipulatives i planificar l’horari i els agrupaments.

Què fer o què es podria fer amb l’alumne? Sobretot aconsellable que tinguin una persona referent amb la qual tinguin certa confiança, establir unes normes o un protocol d’actuacions i que tingui molt clares les accions i les conseqüències i que sigui un protocol firmat pel tutor, la família i el nen. També fer un treball per tal de que arribi a diferenciar i tractar les faltes de conducta i millori la comunicació amb les altres persones, ensenyar-lo a verbalitzat allò que sent i que disposi d’un espai per a l’expressió que necessitar. I el que és molt necessari és adaptar la duració del temps de les tasques que el mestre proposa i que aquestes siguin més manipulatives o creatives.

I què fer amb els professors quan es trobem amb diversos casos de trastorn de conducta a l’aula? Perquè pensem que no només comptem amb un alumne i que a vegades l’atenció individualitzada d’aquests alumnes es fa molt complicada, també pensem que son persones i que com tothom tenen dies millors i pitjors i aquests alumnes a vegades aconsegueixen treure de les seves caselles a la persona més pacient, encara que no hauria de ser així i per tant, perquè no sigui així  doncs han d’estar preparats i formats, ser coneixedors de l’entorn del nen per tal de poder-lo ajudar, comprendre sobretot els aspectes psicològics d’aquesta tipologia d’alumne (baixa resistència a la frustració, ansietat, baix control, impulsivitat, creences o pensaments distorsionats, duresa emocional, baixa autoestima, desordre escolar...), sobretot valorar els aspectes positius de l’individu (encara que siguin petites coses com que portin la llibreta, que un dia no es baralli, que no distregui, etc.), preocupar-se per l’alumne i per les seves motivacions i allò que li agrada i si és hàbil en alguna àrea reforçar això.

A partir d’aquí evidentment que entren altres actors que també s’han de tenir en compte perquè també participen en aquest procés d’ensenyament-aprenentatge de l’alumne amb trastorn de conducta com són els companys, tutors, psicopedagog, l’equip docent, la comissió d’atenció a la diversitat i l’equip directiu. Aquests també han de tenir en compte la tipologia d’alumnes que tenen per arribar a pal·liar millor les necessitats educatives que presenten.