PRIMERA OBSERVACIÓ A L'AULA

En la meva segona sessió de pràcticum vaig portar a terme una observació a l’aula d’un dels nens dels quals vam estar parlant a la sessió anterior. Com us aniré parlant més endavant, vaig anar a observar a l’Àngel, que com us vaig comentar en l’entrada anterior és un nen de P5 amb un diagnòstic d’autisme i un trastorn generalitzat del desenvolupament.
Era el primer dia que tant coneixia al grup complet com a l’Àngel en particular, i coincidia amb el primer dia que pujaven a l’aula de música, tota una experiència per ells i per mi.
El que observo en el nen és que no entén les explicacions i està molt dispers durant tota l’hora, diu paraules malsonants i produeix ecolàlies, molesta als companys, no segueix el ritme i copia el que fa la resta de companys perquè no entén el que se li demana i a estones sembla que estigui en el seu món.
Al parlar posteriorment amb la Mercè, la meva tutora de pràctiques, ens plantegem què podria fer la mestra d’educació musical per evitar aquests comportaments per part del nen a l’aula de música, i ens sorgeixen diversos dubtes. Ens plantegem si la Gina, la mestra podria tenir al nen agafat a ella, si en el cas de pegués què havia de fer? etc., ja que amb la tutora havíem establert uns protocols d’actuació que no ens acabaven d’encaixar dins d’aquesta aula. Amb l’Anna, la tutora vam establir que si pegava a algun company el portarien a una altre classe, en el cas de l’aula de música es troba en dos pisos superiors on les classes son de secundària i per tant no era gaire bona idea i el fet d’haver de tenir-lo a prop o agafat li podria perjudicar la feina a la mestra de música, llavors ens vam plantejar tenir una reunió amb ella i arribar a uns acords i uns protocols a marcar i establir en el PI per tal de millorar tant l’aprenentatge del nen, com millorar l’ambient a l’aula.
Dins del que és la observació portada a terme, si que s’observen aspectes rellevants o d’alerta per tal de valorar si el nen pot presentar un TEA. Com exemple podem dir que presenta poc contacte visual, alteracions de la comunicació, desenvolupament deficient del llenguatge, que en el seu cas inclou, mutisme, entonació rara o inapropiada, ecolàlia, vocabulari inusual per a la seva edat. També podem dir que presenta un ús limitat del llenguatge per comunicar-se i tendeix a parlar espontàniament només sobre temes específics del seu interès, li costa seguir les explicacions, un nen molt dispers...
És un cas tractat per l’EAP, actualment no rep cap altre suport institucional, ja que la família no acaba de reconèixer el diagnòstic del nen i per part del centre s’està portant a terme un Pla Individualitzat, amb el suport d’unes hores de vetlladora i s’intenta que s’inclogui dintre de programes que es porten a terme a l’escola com un reforç de La Caixa, que és tant a nivell psicològic, de reforç i logopèdic, per tal de millorar les necessitats educatives especials.
Per tal de no fer més llarga aquesta entrada al blog, perquè no es faci tan feixuc llegir-ho, més endavant us explico més coses que porto a terme en les meves horetes de pràcticum, que per cert, m’estan encantant i estic aprenent un munt.