Avui voldria fer
aquesta entrada al blog parlant del trastorn de conducta, ja que a l’escola ens
trobem amb molts casos i a vegades costa treballar amb aquest tipus d’alumnes,
sobretot a l’aula.
Quins serien
aquells alumnes que presenten un trastorn de conducta?
Són alumnes que
tenen un conjunt de comportaments, de formes d’actuació diverses, que no sempre
són entitats clíniques definides, que tenen com a elements comuns: el fet de
molestar a altres i trencar les normes socials acceptades. Els trastorns
dissocials es caracteritzen per una forma persistent i reiterada de
comportament dissocial, agressiu o retador que en els seus graus més extrems
pot arribar a violacions de les normes, més del que seria acceptable pel
caràcter i l’edat de l’alumne afectat i les característiques de la societat en
la que viu.
Per tant, són nens
que a l’aula interrompen, no segueixen el ritme, tenen una actitud normalment
força desafiant, no segueixen les normes i reten constantment a l’adult i
normalment solen estar ficats en baralles. Llavors, davant aquesta situació que
seria aconsellable fer tant amb l’alumne com amb el professorat?
En l’escola on
estic fent les pràctiques em trobo que cada professor acaba actuant d’una
manera que moltes vegades no és la que afavoreix més la conducta de l’alumne,
perquè hi ha factors de risc que encara fan que el nen tingui un comportament
més desafiant i disruptiu, el fet de fer-lo fora de classe, no creure en les
seves capacitats, cridar-lo o castigar-lo constantment no ajuda gaire a
millorar la conducta, ja que aquests nens/es necessiten un recolzament de l’entorn,
que els comprenguin, tenir contacte directe amb la família, tenir pactes o
compromisos pedagògics, un seguiment individualitzat, etc. I per tal de poder
portar a terme això, també necessitem un mètode d’ensenyament en el qual hi
hagi adaptacions curriculars funcionals i motivadores properes a la seva
realitat, amb activitats manipulatives i planificar l’horari i els agrupaments.
Què fer o què es
podria fer amb l’alumne? Sobretot aconsellable que tinguin una persona referent
amb la qual tinguin certa confiança, establir unes normes o un protocol d’actuacions
i que tingui molt clares les accions i les conseqüències i que sigui un
protocol firmat pel tutor, la família i el nen. També fer un treball per tal de
que arribi a diferenciar i tractar les faltes de conducta i millori la
comunicació amb les altres persones, ensenyar-lo a verbalitzat allò que sent i
que disposi d’un espai per a l’expressió que necessitar. I el que és molt
necessari és adaptar la duració del temps de les tasques que el mestre proposa
i que aquestes siguin més manipulatives o creatives.
I què fer amb els
professors quan es trobem amb diversos casos de trastorn de conducta a l’aula?
Perquè pensem que no només comptem amb un alumne i que a vegades l’atenció
individualitzada d’aquests alumnes es fa molt complicada, també pensem que son
persones i que com tothom tenen dies millors i pitjors i aquests alumnes a
vegades aconsegueixen treure de les seves caselles a la persona més pacient,
encara que no hauria de ser així i per tant, perquè no sigui així doncs han d’estar preparats i formats, ser
coneixedors de l’entorn del nen per tal de poder-lo ajudar, comprendre sobretot
els aspectes psicològics d’aquesta tipologia d’alumne (baixa resistència a la
frustració, ansietat, baix control, impulsivitat, creences o pensaments
distorsionats, duresa emocional, baixa autoestima, desordre escolar...),
sobretot valorar els aspectes positius de l’individu (encara que siguin petites
coses com que portin la llibreta, que un dia no es baralli, que no distregui,
etc.), preocupar-se per l’alumne i per les seves motivacions i allò que li
agrada i si és hàbil en alguna àrea reforçar això.
A partir d’aquí
evidentment que entren altres actors que també s’han de tenir en compte perquè també
participen en aquest procés d’ensenyament-aprenentatge de l’alumne amb trastorn
de conducta com són els companys, tutors, psicopedagog, l’equip docent, la
comissió d’atenció a la diversitat i l’equip directiu. Aquests també han de
tenir en compte la tipologia d’alumnes que tenen per arribar a pal·liar millor
les necessitats educatives que presenten.
