domingo, 26 de octubre de 2014

TRASTORN DE CONDUCTA



Avui voldria fer aquesta entrada al blog parlant del trastorn de conducta, ja que a l’escola ens trobem amb molts casos i a vegades costa treballar amb aquest tipus d’alumnes, sobretot a l’aula.
Quins serien aquells alumnes que presenten un trastorn de conducta?
Són alumnes que tenen un conjunt de comportaments, de formes d’actuació diverses, que no sempre són entitats clíniques definides, que tenen com a elements comuns: el fet de molestar a altres i trencar les normes socials acceptades. Els trastorns dissocials es caracteritzen per una forma persistent i reiterada de comportament dissocial, agressiu o retador que en els seus graus més extrems pot arribar a violacions de les normes, més del que seria acceptable pel caràcter i l’edat de l’alumne afectat i les característiques de la societat en la que viu.
Per tant, són nens que a l’aula interrompen, no segueixen el ritme, tenen una actitud normalment força desafiant, no segueixen les normes i reten constantment a l’adult i normalment solen estar ficats en baralles. Llavors, davant aquesta situació que seria aconsellable fer tant amb l’alumne com amb el professorat?
En l’escola on estic fent les pràctiques em trobo que cada professor acaba actuant d’una manera que moltes vegades no és la que afavoreix més la conducta de l’alumne, perquè hi ha factors de risc que encara fan que el nen tingui un comportament més desafiant i disruptiu, el fet de fer-lo fora de classe, no creure en les seves capacitats, cridar-lo o castigar-lo constantment no ajuda gaire a millorar la conducta, ja que aquests nens/es necessiten un recolzament de l’entorn, que els comprenguin, tenir contacte directe amb la família, tenir pactes o compromisos pedagògics, un seguiment individualitzat, etc. I per tal de poder portar a terme això, també necessitem un mètode d’ensenyament en el qual hi hagi adaptacions curriculars funcionals i motivadores properes a la seva realitat, amb activitats manipulatives i planificar l’horari i els agrupaments.
Què fer o què es podria fer amb l’alumne? Sobretot aconsellable que tinguin una persona referent amb la qual tinguin certa confiança, establir unes normes o un protocol d’actuacions i que tingui molt clares les accions i les conseqüències i que sigui un protocol firmat pel tutor, la família i el nen. També fer un treball per tal de que arribi a diferenciar i tractar les faltes de conducta i millori la comunicació amb les altres persones, ensenyar-lo a verbalitzat allò que sent i que disposi d’un espai per a l’expressió que necessitar. I el que és molt necessari és adaptar la duració del temps de les tasques que el mestre proposa i que aquestes siguin més manipulatives o creatives.
I què fer amb els professors quan es trobem amb diversos casos de trastorn de conducta a l’aula? Perquè pensem que no només comptem amb un alumne i que a vegades l’atenció individualitzada d’aquests alumnes es fa molt complicada, també pensem que son persones i que com tothom tenen dies millors i pitjors i aquests alumnes a vegades aconsegueixen treure de les seves caselles a la persona més pacient, encara que no hauria de ser així i per tant, perquè no sigui així  doncs han d’estar preparats i formats, ser coneixedors de l’entorn del nen per tal de poder-lo ajudar, comprendre sobretot els aspectes psicològics d’aquesta tipologia d’alumne (baixa resistència a la frustració, ansietat, baix control, impulsivitat, creences o pensaments distorsionats, duresa emocional, baixa autoestima, desordre escolar...), sobretot valorar els aspectes positius de l’individu (encara que siguin petites coses com que portin la llibreta, que un dia no es baralli, que no distregui, etc.), preocupar-se per l’alumne i per les seves motivacions i allò que li agrada i si és hàbil en alguna àrea reforçar això.
A partir d’aquí evidentment que entren altres actors que també s’han de tenir en compte perquè també participen en aquest procés d’ensenyament-aprenentatge de l’alumne amb trastorn de conducta com són els companys, tutors, psicopedagog, l’equip docent, la comissió d’atenció a la diversitat i l’equip directiu. Aquests també han de tenir en compte la tipologia d’alumnes que tenen per arribar a pal·liar millor les necessitats educatives que presenten.

miércoles, 22 de octubre de 2014

FUNCIONS DEL PSICOPEDAGOG/A DINS L’EDUCACIÓ FORMAL



Gràcies a la pac he pogut tenir més clares les funcions que porta a terme un pedagog dins l’àmbit formal, com a exemple posaré les que porta a terme a tutora del centre on estic realitzant les pràctiques, que seria en un centre concertat on es cursen les etapes d’educació infantil, primària i secundària.
Al ser un centre on hi ha un alt percentatge d’alumnes amb necessitats educatives especials i moltes famílies en situació de risc social el treball es multiplica i cada dia és una aventura, sempre es marca un calendari, però la majoria de dies és impossible seguir-lo per les incidències que van sorgint.
En aquest cas, l’atenció a la diversitat es tracta com una de les àrees temàtiques de la orientació, però dintre del marc de la intervenció de la orientació psicopedagògica que inclou les següents àrees d’intervenció i formació de l’orientadora com l’orientació professional, orientació en els processos d’ensenyament-aprenentatge, atenció a la diversitat i orientació per a la prevenció i el desenvolupament.
I les tasques que la psicopedagoga porta a terme dins de l’àmbit formal serien les següents:
-Desenvolupar processos de diagnòstic i control de possibles pertorbacions en els processos d’ensenyament-aprenentatge que es desenvolupen a l’aula. També porta a terme un suport i assessorament al centre educatiu. Les proves que sol passar per tal de poder portar a terme un diagnòstic serien WISC-IV, T.A.L.E.C., PROLEC-R, CARAS, CANALS, MCCARTHY, EDAH (més pensada pels tutors), EPQ-J, on es valoren aprenentatges i conductes.
-Orientació als òrgans directius en el disseny d’estratègies d’atenció a la diversitat.
-Porta a terme un suport i dóna unes estratègies per a l’anàlisi de necessitats del centre, propostes en la planificació i organització d’activitats educatives, promoció de la col·laboració escola-família i orientació professional.
- També realitza una tasca de suport al professorat, informació i formació sobre tots els aspectes que incideixen en el desenvolupament de l’alumnat, assessorament a l’hora de l’agrupació dels alumnes i el tractament de la diversitat, orientació en l’elaboració d’adequacions curriculars individuals, diagnòstic, intervenció especialitzada, coordinació amb tutors i assessorament en l’elaboració de programes d’acció tutorial.
-Proporciona un suport educatiu als alumnes amb necessitats educatives especials, una atenció a les famílies dels alumnes per tal de contribuir a l’estructuració de les relacions entre tutors-famílies, orientació a les famílies sobre l’educació dels fills i potenciar la col·laboració dels pares amb el centre. Una tasca que concretament en aquest centre és força complicada.
-La psicopedagoga també porta un treball compartit i en conjunt tant amb el docent de l’aula com amb equips multidisciplinaris encarregats de participar en el tractament i educació del nen a través de la seva especialitat.
Les fases del procés d’intervenció per fer una mica de resum serien: detecció, observació, exploració, avaluació, impressió diagnòstica, orientació i derivació externa si cal.
Com a mode de conclusió considero que la tasca que es fa dintre d’un centre d’educació formal, tant la formació i la funció professional del psicopedagog, està en atendre i recolzar les necessitats educatives especials, oferint estratègies d’aprenentatge dirigides als estils cognitius i estils d’aprenentatges particulars de cada subjecte, així com a més tenint en compte les àrees afectives i socials, les quals son influents en els aprenentatges instrumentals, crec que és molt important la tasca que es porta a terme en col·laboració amb altres professionals i el fonamental recolzament que entrega a l’àmbit escolar.

martes, 14 de octubre de 2014

EXEMPLES DE PROVES PSICOPEDAGÒGIQUES


En aquesta entrada us vull mostrar alguns exemples de proves psicopedagògiques per tal de tenir un exemple més visual i menys teòric que espero que us pugui servir.




Prova CANALS. Rapidesa lectora

Prova CANALS. Comprensió lectora català

Prova CANALS. Comprensió lectora castellà
Prova CANALS. Rapidesa càlcul

Prova CANALS. Problemes


Prova WISC-IV

Prova WISC-IV

Prova WISC-IV

Prova WISC-IV


Prova PROLEC-R


Prova PROLEC-R

Prova PROLEC-R

Prova PROLEC-R

Prova PROLEC-R

Prova PROLEC-R

Prova CARAS

Prova CARAS























APROXIMACIÓ A DIVERSES PROVES



Com us vaig comentar en un post anterior, vaig iniciar el contacte amb proves psicopedagògiques com el T.A.L.E.C., a part d’aquesta també he pogut observar les proves WISC-IV, R Canals, CARAS, Prolec-R, Raven, McCarthy, EPQ-J. I us explicaré una mica perquè serveixen cada una  d’elles.
El WISC-IV, és una prova que avalua la capacitat global i quatre dominis específics d’intel·ligència que permeten un anàlisi més precís i profund dels processos cognitius. L’estructura del WISC-IV està formada per 15 proves (10 principals i 5 opcionals) mitjançant les quals s’obté un perfil de puntuacions escalars, un CI total i 4 índexs: Comprensió verbal, raonament perceptiu, memòria de treball i velocitat de processament.
També permet comparar el rendiment en els diferents índex i proves, detectar punts forts i febles i realitzar un anàlisi de processament. La informació obtinguda mitjançant la prova és important per avaluar eficaçment dificultats d’aprenentatge, funcions executives, lesions cerebral traumàtiques, altes capacitats, discapacitat intel·lectual i altres alteracions mèdiques i  neurològiques. Es porta a terme a nens d’edats compreses entre els 6 i els 16 anys.
R CANALS, destinades a nens entre 6 i 9 anys,  són uns proves psicopedagògiques dels aprenentatges instrumentals (llengua y matemàtiques). Dins els aspectes de llengua i concretament relacionats amb l’escriptura es porta a terme un dictat i s’avalua l’ortografia.
CARAS, és un test de percepció de diferències que avalua l’aptitud per percebre de forma ràpida i correcta, semblances i diferències.
En aquesta prova es presenta un full amb dibuixos esquemàtics de cares que difereixen en la boca, ulls, nas o cabell. Aquest test acostuma a utilitzar-se per a valorar l’atenció del subjecte i unida a altres proves semblants, representa una eina molt útil en l’avaluació d’infants amb dèficit d’atenció.
PROLEC-R, aquesta prova té com a objectiu avaluar no només la capacitat lectora global sinó, sobretot, els processos cognitius implicats i les estratègies utilitzades. La bateria consta de sis tasques agrupades en tres blocs, corresponents a cada un dels principals processos que componen el sistema de lectura: lèxic, sintàctic i semàntic.
Les sis proves de la bateria tenen diversa dificultat i van dirigides a apreciar processos diferents: emparellament dibuix-oració, comprensió de textos, estructura d’un text, lectura de paraules, lectura de pseudoparaules i signes de puntuació. Les tres primeres proves poden aplicar-se col·lectivament; les tres restants requereixen d’una aplicació individual. Està destinada a nens de 10 a 16 anys.
RAVEN, una prova a partir de 6 anys, el test Raven consisteix a trobar la peça que falta en una sèrie de figures que s’aniran mostrant. S’ha d’analitzar la sèrie que se li presenta i seguint la seqüència horitzontal i vertical, escollir una de les sis peces suggerides, la que encaixi perfectament en els dos sentits, tant en l’horitzontal com en el vertical. Per deduir la peça que falta s’utilitzen habilitats perceptuals d’observació i raonament analògic, s’englobaria dins de les proves d’intel·ligència.
McCARTHY, destinada a nens de 2 a 8,5 anys. Amb aquesta prova es porta a terme una avaluació de les aptituds cognoscitives i psicomotores del nen a través d’una àmplia sèrie de tasques de tipus lúdic. Està integrada per 18 tests que donen lloc a 6 subescales: verbal (que aprecia la maduresa dels conceptes verbals en el nen i la seva aptitud expressiva), perceptiu-manipulativa (que avalua la capacitat de raonament a través de tasques lúdic-manipulatives), quantitativa (que mesura la facilitat en el maneig i comprensió de conceptes quantitatius i símbols numèrics), memòria (que aprecia diversos aspectes de l’aptitud motora), motricitat (que avalua diversos aspectes de l’aptitud motora), general cognitiva (formada per tots els tests que s’inclouen en les subescales verbal, perceptiu-manipulativa i quantitativa, ofereix una avaluació dels processos mentals cognoscitius de tipus general.
EPQ-J, és un qüestionari de personalitat per nens i també hi ha una versió per adults, la de nens consta de 81 ítems i és un qüestionari molt utilitzat per al diagnòstic i estudi de casos clínics, problemes de conducta i orientació escolar.
La correcció es realitza a través d’un exemplar auto corregible que permet una correcció àgil i fiable.

A continuació us mostraré unes imatges del qüestionari CANALS, d’un Wisc-IV, d’un PROLEC-R i un CARAS, perquè tingueu un exemple gràfic de com son les proves de les quals he parlat en aquest post.

DOCUMENTACIÓ ADAPTACIÓ CURRICULAR

Us volia penjar aquest document que crec que pot ser bastant útil en la vostre tasca com a psicopedagogs, en aquest cas és un exemple de una adaptació curricular, com veureu hi ha diverses àrees a valorar i objectius a estiblir amb diversos nivells educatius.
Espero que us serveixi.

20141007_215440 20141007_215502 20141007_215527 20141007_215545 20141007_215601 20141007_215619 20141007_215627 20141007_215648 20141007_215650 20141007_215702 20141007_215731 20141007_215803 20141007_215918 20141007_215935 20141007_215955 20141007_220003 20141007_220026

PASSEM PROVES. T.A.L.E.C.

Com us he comentat a l’entrada al blog anterior, volia seguir explicant altres tasques que vaig fer a la meva sessió del practicum.
A part de la observació, durant el matí vam agafar al Juan, el nen del segon cas que he comentat, un nen que actualment va a sisè de primària i que mostra un retard cognitiu, un cas que vam tractar en la reunió amb el Dani, el tutor, el dia anterior, perquè és força preocupant.
Aquest nen porta uns anys amb un pla individualitzat i també és un cas que actualment porta l’EAP, per tal de valorar el nivell, marcar objectius d’aprenentatge i portar a terme unes modificacions dels materials curriculars, se li va passar un T.A.L.E.C. que és un  test de prelectura que analitzen els requisits per a la lectura, aquest test tracta d'analitzar la lectura establerta. El T.A.L.E.C. és definit com una prova destinada a determinar els nivells generals i les característiques específiques de la lectura i l'escriptura de qualsevol nen en un moment donat del procés d'adquisició de tals conductes. El T.A.L.E.C. té dues àrees, lectura i escriptura, la primera està constituïda per diferents apartats com: lletres, síl·labes i text. I en l’àrea d’escriptura estaria constituïda per còpia, dictat i redactat i es va augmentant per nivells, de fet cada prova presenta diversos nivells.
Dintre de la lectura a part dels errors, s’han de tenir en compte variants dins del que seria correcte com pot ser el recolzament vocàlic en lletres, denominació i so. Dintre dels errors s’estableix la no lectura, el recolzament vocàlic, la vacil·lació, lletreig, sil·labeig, repetició, substitució, rotació, adició, omissió....
A nivell d’escriptura es valora la cal·ligrafia, la ortografia natural, la ortografia arbitrària, reproduccions facsímils, velocitat, sintaxi i contingut.

Al passar-li el T.A.L.E.C. al Juan, observem que no reconeix les lletres correctament, tant en l’àrea de lectura com en la d’escriptura, presenta un nivell molt baix (ja que les puntuacions del test son molt baixes) i amb els resultats arribem a la conclusió de modificar els objectius que hauria d’assolir i de marcar pel nivell que presenta el nen, objectius d’educació infantil dins del pla individualitzat.
Durant la prova de lectura a part de reconèixer alguna lletra, fa recolzament, substitucions i rotacions.
Per tant després de fer aquesta prova i per tal de seguir valorant el cas, fem una altre prova per saber si coneix els números i fins a quin numero sap comptar. Sap fins al 29 de seguit, confon 9-7, alguns no els reconeix i a partir del 10 per saber els números ha de comptar des del inici. Per tant, ens plantegem també que el nen per realitzar certes feines de forma autònoma hauria de tenir una sèrie de suports com podrien ser la recta numèrica.
També presenta una confusió entre els signes de resta i suma, no entén correctament els enunciats, i compta amb els dits. En aquest moment plantegem que faci servir un àbac, i que tingui un suport visual dels números, plantejaments en un primer moment que van evolucionant buscant materials i adaptacions.
Per tant, a partir de les proves passades, ens plantegem fer una adaptació curricular en les diverses àrees per tal de plantejar-ho i treballar-ho amb el pla individualitzat, ja que a final de curs s’ha de portar a terme una avaluació per comprovar si aquests objectius han estat assolits o no.
A continuació us mostro uns exemples d’aquestes fulles d’adaptació curricular on es marquen els objectius a assolir que espero que us serveixin com a exemple i com a possible material.


images