T.E.A. (TRASTORN D'ESPECTRE AUTISTA)

L’autisme és un grup de trastorns del desenvolupament neurològic que es manifesta obstaculitzant l’aprenentatge d’habilitats de comunicació i de relacions socials. Paral·lelament, el desenvolupament també es veu interferit per la presència d’interessos restringits inusualment forts, comportament repetitiu i dificultats per afrontar canvis inesperats. El terme espectre es refereix a una àmplia gamma de símptomes, habilitats i nivells de discapacitat que poden presentar les persones que el pateixen.

Les causes del Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) són de base genètica, però possiblement associades a factors ambientals que interactuen amb aquestes. Els canvis del patró de desenvolupament del cervell són evidents als dos anys, però possiblement ja es reflecteixin en edats més primerenques.

En l’actualitat, es reconeixen dos grans subgrups: l’autisme clàssic i la síndrome d’Asperger. L’autisme clàssic està associat a dificultats d’aprenentatge (QI per sota la mitjana) i retard en l’adquisició del llenguatge. La síndrome d’Asperger comparteix característiques amb l’autisme, però sense les dificultats d’aprenentatge associades (QI en la mitjana o superior a la mitjana) i sense cap tipus de retard de llenguatge.

Els canvis proposats en el DSM-V uneixen aquests subgrups sota l’únic epígraf de Trastorn de l’Espectre Autista. La proposta afirma que els símptomes representen un contínuum que va de lleu a sever, més que un simple diagnòstic de “sí o no”. Els criteris per al diagnòstic del trastorn especificaran un rang de severitat, descrivint el desenvolupament de la comunicació social i d’altres comportaments cognitius i motors rellevants.

Els efectes del trastorn no són immutables, poden canviar amb una intervenció educativa adequada, però les dificultats nuclears són presents al llarg de tota la vida de la persona amb TEA.

A l'escola actualment tenim diversos nens que estem valorant des del Departament d'Orientació, i estem plantejant diverses pautes per tal de que els mestres tinguin clar què poden fer amb cada un dels nens, perquè no tots tenen el mateix grau, tenim uns amb T.E.A i uns altres d'Asperger.

Les pautes que hem plantejat serien les següents:

v  Tenir una seqüència per tranquilitzar-se a la taula.

v  Modificar la cadira per tal que li sigui més complicat el balanceig.

v  Canviar la companya de taula per tal de que l’ajudi a l’hora de calmar-se, i que li recordi seguir la seqüència.

v  Definir on, quan i amb qui es pot balancejar.

v  Fer una història o regla social escrita, on s’indicaria com veuen els demés el seu comportament.

v  Substituir la conducta de balanceig per una més acceptada (com per exemple moure les cames).

v  Estructurar la classe i explicar els imprevistos, per tal de que el Rubén tingui clar les assignatures que es fan, les persones que poden entrar a l’aula i el que es farà.

v  Que el nen tingui un horari perquè tingui clar el que ha de fer a classe.

v  Ensenyar-li una tècnica de relaxació, en un espai tranquil. Si hi ha molt soroll i es posa molt nerviós (ja que son nens hipersensibles), si cal que surti un moment al passadís per relaxar-se.

v  Al inici de la classe posar música relaxant, per disminuir el soroll de l’ambient (encara que sempre sigui la mateixa).

A part de mostrar aquest pautes i posar una miqueta d'informació sobre en què consisteix el T.E.A, volia també mostrar un còmic que vaig trobar que em va semblar molt interessant per tal d'explicar d'una forma molt visual el que és un nen amb autisme.

COMIC AUTISME

Webgrafia:

http://blogs.20minutos.es/madrereciente/2014/11/28/maria-tiene-autismo-maria-no-esta-enferma/

http://www.xtec.cat/web/curriculum/diversitat/alumnes/tdes/tea

http://www.tea.cat/

https://elscolors.wordpress.com/que-es-lespectre-autista/

 

Bibliografía:

 

Greenspan, I. Stanley: Comprender el autismo, Barcelona, RBA, 2008.

 

Pel·lícules:

 

Más allá de la realidad (Dir. Bruce Broughton; UK, 1986)

         

Un testigo en silencio (Dir. Bruce Beresford; UK, 1994).