jueves, 23 de abril de 2015

SISTEMES AUGMENTATIUS I ALTERNATIUS DE COMUNICACIÓ (SAAC). QUÈ SÓN?


Els Sistemes Augmentatius i Alternatius de Comunicació (SAAC) són formes d'expressió diferents al llenguatge parlat, que tenen com a objectiu augmentar (augmentatius) i/o compensar (alternatius) les dificultats de comunicació i llenguatge de moltes persones amb discapacitat.

La comunicació i el llenguatge són essencials per a tot ésser humà, per a relacionar-se amb els demés, per aprendre, per a gaudir i per a participar en la societat i avui dia, gràcies a aquests sistemes, no s'han de veure frenats a raó de les dificultats en el llenguatge oral. Per aquesta raó, totes les persones, ja siguin nens, joves, adults o gent gran, que per qualsevol motiu no han adquirit o han perdut un nivell de parla suficient per a comunicar-se de forma satisfactòria, necessiten fer servir un SAAC.

Entre les raons que poden fer necessari l'ús d'un SAAC trobem la paràlisi cerebral (PC), la discapacitat intel·lectual, els trastorns de l'espectre autista (TEA), les enfermetats neurològiques tals com l'esclerosi lateral amiotròfica (ELA), l'esclerosi múltiple (EM) o el párkinson, les distròfies musculars, els traumatismes cràneo-encefàlics, les afasies o les pluridiscapacitats de tipologies diverses, entre moltes altres.

La Comunicació Augmentativa i Alternativa (CAA) no és incompatible sinó complementària a la rehabilitació de la parla natural, i a més pot ajudar al èxit de la mateixa quan aquest és possible. No s'ha de dubtar en introduir-la en edats primerenques, tan aviat com s'observen dificultats en el desenvolupament del llenguatge oral, o poc després de que qualsevol accident o enfermetat hagi provocat el seu deteriorament. No existeix cap evidència de que l'ús de  CAA pugui interferir en el desenvolupament o la recuperació de la parla.

                                     
 

 
 

Quins recursos es fan servir?

La Comunicació Augmentativa i Alternativa inclou diversos sistemes de símbols, tant gràfics (com fotografies, dibuixos, pictogrames, paraules o lletres) com gestuals (mímica, gestos o signes manuals) i, en el cas dels primers, requereixen també l'ús de productes de recolzament. Els diversos sistemes de símbols s'adapten a les necessitats de persones amb edats i habilitats motrius, cognitives i lingüístiques molt disperses.

Els productes de recolzament per a la comunicació inclouen recursos tecnològics, com els comunicadors de parla artificial o els ordinadors personals i tabletes amb programes especials, que permeten diferents formats d'accés adaptades algunes per a persones amb mobilitat molt reduïda, i faciliten també la incorporació dels diferents sistemes de signes pictogràfics i ortogràfics, així com diferents formes de sortida que inclouen la sortida de veu. També poden consistir en recursos no tecnològics, com els taulers i els llibres de comunicació.

Per accedir als ordinadors, comunicadors, taulells o llibres de comunicació existeixen diverses estratègies i instruments anomenats genèricament estratègies i productes de recolzament per a l'accés, tals com els punters, els teclats i ratolins adaptats o virtuals o els commutadors.

 
                                                  

Els sistemes de símbols.
 Anteriorment s'han dividit els sistemes de símbols per la CAA en gestuals i gràfics. En ambdós casos trobem una gradació des de sistemes molt senzills, que s'adapten a persones amb dèficits cognitius i lingüístics de diversa consideració fins a sistemes complexos que permeten nivells avançats de llenguatge signat (basats en signes manuals) o assistit (basat en signes gràfics).

En el cas dels símbols gestuals, aquesta gradació engloba des de l'ús de la mímica i gestos d'ús comú fins l'ús de signes manuals, generalment en l'ordre corresponent al llenguatge oral; és el que es denomina llenguatge signat o bimodal. Les llengües de signes utilitzades per les persones no escoltants no es consideren SAAC, ja que constitueixen idiomes que s'han desenvolupat i s'adquireixen de forma natural, al igual que succeeix amb el llenguatge oral.  L'ús de signes manuals requereix disposar d'habilitats motrius suficients, com pot ser el cas de persones amb discapacitat intel·lectual o TEA.
                                                                                 

 Els símbols gràfics van des de sistemes molt senzills basats en dibuixos o fotografies fins a sistemes progressivament més complexos com els sistemes pictogràfics o la ortografia tradicional (lletres, paraules i frases). Gràcies als productes de recolzament per a la comunicació i els diversos recursos per a l'accés, els sistemes gràfics poden ser utilitzats per persones amb mobilitat reduïda, inclús en casos d'extrema gravetat. Per això, a més de ser utilitzats, com en el cas anterior, per persones amb discapacitat intel·lectual o TEA, els fan servir també per persones amb discapacitats motores (PC, ELA, EM, etc.).
  
                                                          


Els sistemes pictogràfics s'apliquen a persones que no estan alfabetitzades per motius de l'edat o la discapacitat. Tenen l'avantatge de permetre des d'un nivell de comunicació molt bàsic, que s'adapta a persones amb nivells cognitius baixos o en etapes molt inicials, fins a nivells de comunicació molt rics i avançats, encara que mai tan complet i flexible com el que es pot arribar a aconseguir amb l'ús de la llengua escrita. Els sistemes pictogràfics més utilitzats en els diversos territoris de l'estat espanyol son el sistema SPC (Sistema Pictogràfic de Comunicació) i el sistema ARASAAC, desenvolupat per un portal Aragonès de CAA i que és de lliure disposició amb llicència Creative Commons.  (http://www.catedu.es/arasaac/index.php)
 




Bibliografia interessant:

 

Alonso,P.,Díaz-Estébanez,E, Madruga,B., Valmaseda,M.: "Introducción a la comunicación bimodal." MEC, CNREE (Centro Nacional de Recursos para la Educación Especial), Madrid.

Basil, C.; Soro, E., y Rosell, C. (2004): “Sistemas de signos y ayudas técnicas para la comunicación aumentativa y la escritura: principios teóricos y aplicaciones”.  Ed. ELSEVIER-MASSON . Barcelona (1º Edición: MASSON 1998)

Basil, C., Soro, E. (1996): "Discapacidad motora, interacción y adquisición del lenguaje: Sistemas aumentativos y alternativos de comunicación." (Guia y vídeos 1, 2, 3, 4) MEC-CDC. Madrid.

Baumgart, Diane, Jonson, Jeanne y Helmstetter, Edwin, 1996 "Sistemas alternativos de comunicación para personas con discapacidad" Alianza Psicología.

Sotillo, M. (Ed.) (1993). "Sistemas alternativos de comunicación". Madrid: Trotta.

Soro-Camats, E., Basil, C., y Rosell, C. (2012). Pluridiscapacidad y contextos de intervención. Barcelona: Universitat de Barcelona (Institut de Ciències de l’Educació). Edición electrónica.

 

Webgrafia:



http://ardilladigital.com/RECURSOS/PICTOGRAMAS/Fotogalerias%20PICTOS/700_PICTOGRAMAS_SPC_561-700/index.htm


 
                                                      

MÈTODE GLIFING


La falta de fluïdesa lectora correlaciona molt significativament amb una baixa capacitat de comprensió i en conseqüència amb el fracàs escolar. S'estima que:

- El 80% de les dificultats d'aprenentatge són de lectura.

- El 60% dels casos de fracàs escolar es poden explicar per les dificultats de lectura.

-  Un 25% dels alumnes poden estar afectats per les dificultats en la lectura.

Aprendre a llegir bé és una de les habilitats més importants que els nens i nenes han d'adquirir en el primer cicle d'Educació Primària.

És per aquest motiu que han creat el mètode GlifEscuela, un projecte basat en la metodologia Glifing amb el que pretenen prevenir bona part del fracàs escolar amb el qual ens trobem actualment.

Degut a que el meu projecte està pensat per a nens amb dificultat en la lectoescriptura i també per nens amb autisme, estic fent una recerca de materials i mètodes d'aprenentatge de la lectura.

En què consisteix aquest mètode? Glifing és un mètode d'entrenament lector a través de les TIC. Mitjançant una sèrie d'activitats que permeten a les persones amb problemes lectors entrenar-se de forma intensiva i motivadora a l'hora.

L'objectiu del mètode d'entrenament és millorar l'habilitat lectora dels nens i nenes amb dificultats per llegir de forma correcta i fluïda, amb el fi d'augmentar el seu rendiment i permetre que puguin aprofitar tota la seva capacitat intel·lectual. El mètode Glifing ens permet, per tant:

- Prevenir els efectes negatius de les dificultats en la lectura

- Detectar precoçment les dificultats en la lectura

- Intervenir eficaçment per ajudar als alumnes amb dificultats en la lectura.

 

Què s'entrena amb el mètode Glifing? amb aquest mètode s'entrena de forma intensiva els diferents aspectes que formen el procés d'adquisició i automatització de la lectura:

- Descodificació grafema-fonema

- Flexibilitat cognitiva i atenció

- Consciència fonològica

- Reconeixement de paraules i vocabulari

- Segmentació.

- Morfologia i sintaxi

- Memòria de treball

 - Integració en lectura de textos

- Memòria de treball fonològica

- Comprensió lectora

- Memòria a llarg termini

- Ortografia

- Articulació i dicció.
https://www.facebook.com/integratek.tecno/videos/10153237734939914/?pnref=story   vídeo on podreu veure una mostra del mètode glifing, és un mètode que es pot fer servir a casa i a l'escola.

mètode glifing, enllaç de la página on es pot descarregar una demo sobre aquest mètode

Actualment hi ha diverses escoles  que están aplicant aquest sistema, amb bons resultats.

martes, 14 de abril de 2015

PROVES PASSADES A DIVERSOS ALUMNES


Actualment a part  de realitzar la tasca de recerca i elaboració de materials, estic procedint a passar diverses proves com: Wisc-IV, Plon,  PROLEC, EPQ-J, T.A.L.E.C, Canals i Bisquerra.

El Wisc-IV avalúa la capacitat global i quatre dominis específics d'intel·ligència que permeten un anàlisi més precís i profund dels processos cognitius.

L'estructura de la prova WISC-IV està formada per 15 proves (10 principals i 5 opcionals) mitjançant les quals s'obté un perfil de puntuacions escalars, un CI total i 4 índex: comprensió verbal, raonament perceptiu, memòria de treball i velocitat de processament.

Aquesta prova permet comparar el rendiment en els diversos índexs i proves, detectar punts forts i febles i realitzar un anàlisi de processament. La informació obtinguda mitjançant la WISC-IV és important per tal d'avaluar eficaçment les dificultats d'aprenentatge, funcions executives, lesions cerebrals traumàtiques, altes capacitats, discapacitat intel·lectual i altres alteracions mèdiques i neurològies.

Estructura de la WISC-IV

 

 

Ejemplo de Matrices

 
PLON-R, és un prova molt prestigiosa entre psicòlegs, pedagoga i logopedes per avaluar el desenvolupament del llenguatge oral dels nens més petits: valora el desenvolupament del llenguatge en nens de 3, 4, 5 i 6 anys en els aspectes de Fonologia, Morfologia-Sintaxis, Contingut i ús del llenguatge.

La seva finalitat principal és la detecció fàcil i ràpida dels alumnes de risc en quant al desenvolupament del llenguatge, que deuen ser diagnosticats individualment per a poder actuar de forma compensatòria, així com l'avaluació inicial dels aspectes fonamentals del llenguatge, per tal de possibilitat una programació conseqüent amb els resultats obtinguts i per encaminar el treball pedagògic futur en aquests aspectes.

El PLON-R ha incorporat importants millores: un nou disseny dels materials, l'extensió de l'àmbit d'aplicació als 3 anys i nous barems obtinguts amb mostres més àmplies i representatives.

El PLON-R és un instrument senzill de comprendre, fàcil de fer servir, amb un temps d'aplicació breu i de gran utilitat per a detectar els problemes lingüístics dels nens.
 

EPQ-J, és el Qüestionari de Personalitat per a nens i adults EPQ-J i A (Eysenck Personality Questionnaire Junior & Adult- EPQA), és un test d'administració individual i col·lectiva que avalua, a més de la sinceritat (Escala S), tres dimensions bàsiques de la personalitat, que són:

 - Neuroticisme (Escala N)

- Extroversió (Escala E)

- Psicoticisme o Duresa (Escala P)

- Sinceritat (Escala S)

Les edats d'aplicació són aquestes:

- EPQ-J: de 8 a 15 anys.

- EPQ-A: a partir de 16 anys.

El subjecte típic amb puntuació alta en  N es defineix com ansiós, preocupat, amb canvis d'humor i freqüentment deprimit. Quan aquesta puntuació es combina amb l'extraversió, és probable que el subjecte es mostri quisquillós e inquiet, excitable e, inclús, agressiu.

Pel contrari, el subjecte estable tendeix a respondre emocionalment només amb un to baix i dèbil, i torna al seu estat habitual ràpidament després d'una elevació emocional; normalment és equilibrat, calmós, controlat i despreocupat.  

PROLEC-R , La bateria PROLEC s'ha convertit en el referent més important per a l'avaluació de la lectura en espanyol. Basada en el model cognitiu, es centra en els processos que intervenen en la comprensió del material escrit: Identificació de lletres, reconeixement de paraules, processos sintàctics i processos semàntics.

La bateria està composada per nou tasques: Nombre o so de les lletres, igual-diferent, lectura de paraules, lectura de pseudoparaules, estructures gramaticals, signes de puntuació, comprensió d'oracions, comprensió de textos i comprensió oral.

El PROLEC-R segueix la mateixa que la prova anterior: tracta d'esbrinar quins components del sistema lector fallen en els nens que no aconsegueixen aprendre a llegir. Aquesta versió revisada introdueix una sèrie de millores substancials. En primer lloc, es consideren els temps d'execució juntament amb les respostes correctes  per tal de poder determinar la precisió i eficiència lectora. Per altre banda, s'han eliminat les tasques poc discriminatives i s'han modificat les estructures d'altres per millorar les seves propietats psicomètriques. Igualment, s'ha ampliat l'àmbit d'aplicació als últims nivells de l'Educació Primària (5è i 6è) i s'ha comptat amb més de 900 casos per l'elaboració dels barems. Per últim, s'incorpora a l'avaluació un nou mecanisme rellevant: la comprensió oral.   

Com aquestes han estat les proves que he passat la última setmana volia també posar una breu explicació de per què serveixen cada una d'elles per si els companys necessiten aquesta informació.

 
Webgrafia:

 
WISC-IV

http://www.pearsonpsychcorp.es/producto/69/wisc-iv-escala-de-inteligencia-de-wechsler-para-ninos--iv

http://www.psicodiagnosis.es/areaespecializada/instrumentosdeevaluacion/interpretaciondelwisciv/

https://www.cop.es/uploads/PDF/WISC-IV.pdf

http://www.altas-capacidades.org/apps/blog/show/2769239-lo-que-miden-los-test-wisc-iv

 
PLON-R

http://web.teaediciones.com/plon-r-prueba-de-lenguaje-oral-navarra-revisada.aspx

http://es.slideshare.net/mo99ni88/prueba-plonr

http://es.scribd.com/doc/247790119/PLON-R-Cuadernos-de-registro-pdf#scribd
 

PROLEC-R

http://web.teaediciones.com/PROLEC-R-Bateria-de-Evaluacion-de-los-Procesos-Lectores--Revisad.aspx

www.web.teaediciones.com/Ejemplos/Extracto_PROLEC-R_manual.pdf

http://es.slideshare.net/lectotics13/prolec-r

http://www.psicologoescolar.com/EVALUACION/prolec_r_bateria_de_evaluacion_de_los_procesos_lectores_revisada.htm

 
EPQ-J

http://www.psico-system.com/2013/04/epq-cuestionario-de-personalidad-para.html

jlporrata.net/pdf/Manual_Cuestionario.pdf

http://constructosdepsicologia.blogspot.com.es/2013/11/epq-cuestionario-de-personalidad-para.html

lunes, 13 de abril de 2015

RECERCA DE MATERIALS DIDÀCTICS.


Degut a que el meu projecte està plantejat en la creació de materials adaptats per nens amb dificultats en l'aprenentatge de la lectoescriptura i també per nens amb autisme, actualment em trobo en un moment del meu pràcticum de fer una àmplia recerca de materials de diverses tipologies, de la investigació en diverses pàgines per adquirir idees per tal de la creació que portaré a terme d'un material pel centre on estic impartint les pràctiques.

 Webgrafia:

http://www.aulapt.org/category/areas-curriculares/lengua/vocabulario-2/
http://www.aulapt.org/2014/03/24/laminas-de-vocabulario/
http://diarioeducacion.com/category/material-imprimible/
http://www.webantoniaortega.com/Recuerdos.html
http://mimundodept.blogspot.com.es/2013/11/lectoescritura-de-la-p.html
http://recursosauladeapoyo.blogspot.com.es/
http://www.barajasdecalculo.com/
http://www.caxigalines.net/imprimir/horarios/index2.php
http://atendiendonecesidades.blogspot.com.es/2012/11/materiales-para-trabajar-con-ninos-con.html
www.edu.xunta.es/centros/ceipfogarcarballo/system/files/TEACCH.pdf
http://convencionalesytecnologicos.blogspot.com.es/2012/02/materiales-para-la-ensenanza-en-ninos.html
https://sites.google.com/a/xtec.cat/eap-b-33/recursos-nee/recursos-nee-trastorns-lectoescriptura
http://www.lecturafacil.net/content-management/29/173
www.fbofill.cat/intra/fbofill/documents/.../553.pdf
http://www.lamosqueta.cat/

domingo, 12 de abril de 2015

INVESTIGACIÓ SOBRE EL MÉTODE BINDING


És un projecte d'intervenció en les dificultats d'aprenentatge de la lectura. Un dels camps d'investigació científica més actius en tot el món durant els últims 25 anys ha estat entendre com es pot ensenyar a llegir de la millor manera possible, una metodologia que permeti als nens que puguin llegir amb una fluïdesa i una bona comprensió.

Les principals conclusions d'aquesta intensa activitat científica van ser les següents:

1.- En els països que on es fan estudis s'ha trobat que entre un 25% - 44% dels nens finalitzen l'educació primària amb un nivell per sota del bàsic en comprensió lectora.

2.- Les dificultats lectores són la raó principal del fracàs escolar a més de poder generar problemes emocionals i de marginació social que poden arribar a ser molt greus.

3.- És un enfocament inadequat, i sobre tot improductiu, pensar que la capacitat de comprensió lectora va lligada només a una capacitat general d'intel·ligència i que aquesta està determinada per factors genètics que la fan bàsicament immutable. Aquesta concepció que molt sovint s'assumeix com a correcta i vàlida en les escoles i famílies va lligada a l'ús d'expressions com: "hay niños que tiran y otros que no" o expressions més sofisticades "contra lo que la naturaleza ha hecho la escuela no podemos luchar".

4.- La capacitat de comprendre un text correctament depèn d'una quantitat molt considerable de processos cognitius, la major part d'ells inconscients, els quals només podem comprendre i conèixer gràcies a la investigació científica. Un petit dèficit en tan sols un dels processos pot esdevenir un descens important en la capacitat de comprensió, encara que la resta de la cognició estigui en perfecte estat.

5.- Amb bones eines de diagnòstic es poden determinar aquests dèficits i dissenyar intervencions que tinguin com a objectiu millorar les habilitats del nen.

6.- El missatge que ens dóna la investigació actual és molt optimista: en contra de la concepció passiva i inmovilista del "hay niños que tiran y niños que no", la investigació científica està demostrant que es pot fer intervencions resultats bons i sorprenents. El cervell és molt plàstic i actualment existeixen intervencions que poden millorar de forma molt considerable els diferents dèficits específics.

Els sis punts que es mencionen anteriorment es troben recolzats per una gran quantitat d'estudis realitzats en tot el món i des de diferents perspectives. Queden encara moltes coses per esbrinar, entendre i explicar, però basats en la investigació actual, estan en condicions de dissenyar metodologies d'aprenentatge que se saben que, si s'apliquen amb rigor, milloraran molt el rendiment en comprensió i descodificació, tant dels nens amb dificultats com pels nens que no en tenen.

PROJEECTE MALLA

Aquest projecte va ser creat per la Universitat de Barcelona amb l'objectiu de coordinar els esforços dels investigadors d'aquesta universitat interessats en les dificultats d'aprenentatge. El grup a començar col·laboracions amb investigadors d'altres universitats de tot el món. Entre les quals col·laboren la Universitat de York en Toronto, la Universitat de Toronto, de Standford, de La Laguna, Málaga, i la Universitat Rene Descartes a Paris. L'objectiu general que tenien el grup de és el de col·laborar amb equips psicopedagògics i de mestre d'algunes escoles per a desenvolupar metodologies d'intervenció que fossin el més eficients possibles que incorporessin la investigació més actual i valuosa.

 

METODOLOGIA BINDING

Farà aproximadament quatre anys que professors del projecte MALLA van començar a desenvolupar una metodologia per ensenyar a llegir de manera més eficaç que permetia no només millorar el rendiment lector de tots els nens d'una classe, sinó que també podien resoldre els problemes dels nens amb més dificultats de descodificació i comprensió.

La metodologia ha estat validada per dos estudis. El primer estudi, portat a terme amb la col·laboració de l'Hospital de San Joan de Deu i de l'Hospital Universitari de Vall d'Hebron, es va fer durant el curs 2011-2012 juntament amb 12 escoles i 853 nens de primer de primària. Els resultats van ser presentats en diverses reunions científiques internacionals. El segon estudi estava previst per portar a terme en 10 escoles amb un total de 795 nens.

Els resultats obtinguts en la millora de la descodificació i la comprensió són comparables als obtinguts per les tres millors metodologies actuals segons el What Works Clearinghouse, un organisme creat pel Departament d'Educació d'Estats Units (aquests resultats es poden consultar a la Web del Us Department of Education).

LA PROPOSTA DE COL·LABORACIÓ AMB LES ESCOLES DEL MÉTODE BINDING:

1.- Introducció de la metodologia PEQUEÑO BINDING en el curs de primer de primària.

Els detalls de la implementació depenen de les necessitats de cada escola però aproximadament consisteixen en el següent:

a. Activitats per fer a classe en les que es treballa el llenguatge oral, la comprensió de contes, endevinalles, acudits i problemes matemàtics. En aquestes sessions de classe es fa especial incidència en l'aprenentatge del vocabulari, la sintaxi i la morfologia i en treballar, estratègies per millorar la comprensió. Requereix una hora de classe, quatre dies a la setmana.

b. Intervenció individualitzada per a nens amb dificultats. Consisteixen en sessions d'activitats realitzades amb l'ordinador d'una duració de 10 minuts. Aquestes sessions s'han de fer diàriament.

c. Deures adaptats a cada nen segons el seu nivell. Els deures s'han de fer a casa mitjançant l'accés a una aplicació web controlada per la mestra.

El que proporciona el projecte BINDING  a l'escola per poder aplicar aquesta metodologia és el següent:

1.- Formació inicial i continuada de les mestres i de l'equip psicopedagògic de les escoles.

2.- Seminaris d'intercanvi amb les mestres i l'equip psicopedagògic per estudiar la manera de millorar la implementació de la metodologia.

3.- Materials per a poder desenvolupar les sessions a les classes: quadern de la mestra, jocs cooperatius i l'accés a una aplicació web per a poder presentar les activitats infantils.

4.- Accés a una aplicació web que permet portar a terme sessions diàries i adaptades al nivell de cada nen, pels nens amb més dificultats.

5.- Accés a una aplicació web que permet, a diari, fer els deures ajustats al nivell de cada nen.

6.- Programa de tractament de dades quer permet a l'escola i a les mestres analitzar l'evolució diària de cada nen en particular, o del grup classe o de diferents segments de cada classe ( per exemple, els nens que es troben per sota d'un percentil 30 o per sobre del percentil 70).

7.- Screening inicial, screening intermig i screening final que permet avaluar l'estat de cada nen a cadascuna de les habilitats que requereix desenvolupar correctament (descodificació, vocabulari, comprensió, morfologia i sintaxi).

El cost de tot el projecte es de 20 euros per nen que s'han de pagar a la FBG de la Universitat de Barcelona una vegada establert un conveni de col·laboració. Els diners estan destinats a crear beques d'investigació per a investigar aquests temes.

2.- Screening i proposta d'intervenció per a nens amb dificultats de segon  sisè de primària.

Les dificultats de lectura i comprensió son la principal causa de fracàs escolar i hipotequen clarament el futur laboral. Hi ha estudis fets a Finlàndia i Estats Units que mostren que el nivell de lectura que es tenen a primer de primària prediuen  el recorregut acadèmic del nen. Per exemple, si acabarà fent estudis universitaris o no i quins tipus d'estudis seran. També prediuen clarament el futur laboral.

El What Works Crearinghouse es una agència creada pel Departament d'Educació d'Estats Units que avalúa l'evidència científica dels tractaments psicològics.  Segons el WWC la major part dels tractaments per a la millora de la comprensió i la fluïdesa lectora no funcionen. Per exemple, en el cas de les metodologies més àmpliament utilitzades per les logopedes americanes, les metodologies Orton-Gillingham, el WWC diu que no hi ha cap evidència que ens mostri que funcionen.

En el projecte BINDING han creat una metodologia per  a tractar nens i nois de 7 a 17 anys que han mostrar ser molt satisfactòria tant en comprensió com en fluïdesa lectora en tan sols quatre mesos d'intervenció.

El que proposen és fer un screening breu a tots els nens que es considera pertinent per a detectar les dificultats i fer una proposta als pares i a l'escola d'intervenció.
VÍDEO DIRECTORA ESCOLA THAU, PARLA SOBRE EL MÈTODE BINDING
EXEMPLE DE CENTRE QUE FA SERVIR EL MÈTODE BINDING


Webgrafia:

http://www.ccma.cat/324/El-Binding-un-metode-innovador-perque-els-infants-superin-les-dificultats-de-lectura/noticia/2243023/

http://www.uma.es/investigadores/grupos/leeduca/index.php?option=com_content&view=article&id=48:metodo-binding-intervencion-en-las-dificultades-de-aprendizaje-de-la-lectura&Itemid=18

www.uma.es/.../grupos/.../Proyecto%20BINDING%202013-2014.PDF

http://www.binding.es/inici.HTML

http://www.uditta.com/index.php/es/blog/item/86-binding

http://www.institucio.org/lavall/recursos/24052-programa-binding