TÈCNIQUES E INSTRUMETNS PER A L'AVALUACIÓ PSICOPEDAGÒGICA

M´he adonat portant a terme les pràctiques que l'avaluació psicopedagògica requereix de tècniques i instruments per a poder recollir la informació de forma vàlida i fiable. A l'hora d'escollir les tècniques o els instruments influeix l'enfoc d'avaluació que el docent pugui tenir, ja que podria seguir un enfoc més tradicional o crític, i com els dos són diferents, es plantegen objectius diversos, i la finalitat de l'avaluació psicopedagògica també canvia i utilitza tècniques e instruments diferents.

Les tècniques que es porten a terme dins del departament d'orientació per tal de seguir un procés avaluatiu serien: l'entrevista, la observació sistemàtica i les proves psicopedagògiques per tal d'establir un diagnòstic o uns resultats (que no serien "oficials"), ja que els diagnòstics han de venir donats per l'EAP.

Les entrevistes tenen una gran utilitat ja que es fan servir com a font d'informació, per reafirmar hipòtesis, confirmar la informació obtinguda mitjançant la observació o unes altres tècniques o instruments. Se sol fer la semiestructurada i la no estructurada, tot depèn del moment i de la o les persones amb les que es tingui l'entrevista.

Sobre les proves psicopedagògiques, vaig parlar amb anterioritat en un altre post indicant les que es feien servir en el departament d'orientació i perquè servien, per tant en aquest moment no voldria repetir-me.

Però em voldria centrar sobretot en l'observació, ja que és una tècnica fonamental que consisteix en veure, escoltar i registrar comportaments, actituds i procediments en relació a uns objectius determinats. Considero que és molt important, i de fet és al que mi he dedicat més en aquests últims dies, en observar diverses classes i diversos nens amb necessitats educatives molt variades . Normalment es fan observacions no participants, on prenc lloc a un espai de la classe i observo a diversos nens, realment sóc un agent extern a la dinàmica que observo.

És una tècnica amb la que estic aprenent molt, perquè observes actituds i comportaments que també ajuden a crear un diagnòstic del nen.  Em centraria en comentar l'experiència a una classe de 4t on es troba un nen amb un diagnòstic de TEA, un nen que presenta un nivell molt elevat d'ansietat i nerviosisme que el fa tenir un balanceig molt important, per tal de millorar la situació del nen a l'aula, mitjançant la observació vam pactar una sèrie de tasques a portar a terme com per exemple:

v  Tenir una seqüència per tranquilitzar-se a la taula.

v  Modificar la cadira per tal que li sigui més complicat el balanceig.

v  Canviar la companya de taula per tal de que l’ajudi a l’hora de calmar-se, i que li recordi seguir la seqüència.

v  Definir on, quan i amb qui es pot balancejar.

v  Fer una història o regla social escrita, on s’indicaria com veuen els demés el seu comportament.

v  Substituir la conducta de balanceig per una més acceptada (com per exemple moure les cames).

v  Estructurar la classe i explicar els imprevistos, per tal de que el Rubén tingui clar les assignatures que es fan, les persones que poden entrar a l’aula i el que es farà.

v  Que el nen tingui un horari perquè tingui clar el que ha de fer a classe.

v  Ensenyar-li una tècnica de relaxació, en un espai tranquil. Si hi ha molt soroll i es posa molt nerviós (ja que son nens hipersensibles), si cal que surti un moment al passadís per relaxar-se.

v  Al inici de la classe posar música relaxant, per disminuir el soroll de l’ambient (encara que sempre sigui la mateixa).

I per tal d'iniciar l'aplicació d'aquestes pautes, vaig elaborar un termòmetre que us mostro a continuació.

Com a conclusió indicaria que l'observació és una de les tècniques psicopedagògiques més útils per tal de poder obtenir una primera idea de què li succeeix a l'alumne, com es comporta a l'aula i com se'l tracta, per tal de valorar les necessitats educatives que presenta i les pautes que es poden marcar i a partir d'aquí seguir amb les següents tècniques.

 

                                                         TERMÒMETRE DE LES EMOCIONS