PLA D'ACCIÓ TUTORIAL

Els comportaments agressius amb els quals ens hem trobat últimament amb els alumnes del centre, que creen un clima de disrupció constant en el correcte desenvolupament de la classe i també afecta a la dinàmica institucional, han desenvolupat una sèrie de reunions i d'accions per tal de solventar de la millor manera aquesta situació mitjançant un pla d'acció tutorial, on es portarien a terme un conjunt d'accions educatives que contribuiran a desenvolupar i potenciar les competències bàsiques dels alumnes. Amb alguns dels alumnes d'ESO que ja estaven a punt de finalitzar els seus estudis i amb els quals ens hem trobat certa problemes, hem fet un treball amb ells per tal d'ajudar-los a prendre futures decisions tant personals, com acadèmiques i professionals.

En relació a aquesta tasca que hem comentat i d'altres, hem portat a terme un pla d'acció tutorial on es recollirien la detecció de necessitats, els objectius que es volen assolir a través d'aquest, és establir els continguts i les metodologies, juntament amb els recursos, seqüenciació i avaluació.

Vam plantejar fer aquest pla amb un enfocament preventiu. Aquesta manera d'afrontar l'assessorament implica un benefici per a la qualitat de la institució, el docent guanyaria confiança en la seva feina i en ell mateix i sobretot i molt important, l'alumne té la possibilitat de no convertir-se en un problema o cas perdut, ja que molts d'ells per edat estan a punt de finalitzar l'educació obligatòria i el que no volem es que deixin d'estudiar sinó que tinguin més opcions i més camins com poden ser les UECS, o els PQPI, un treball que estem fent en conjunt amb l'EAP.

RECOMANACIÓ LECTURA

Volia fer una recomanació d'un llibre que m'estic llegint actualment "Per què em costa tant aprendre?"

Un llibre per pares i mestres sobre els trastorns d'aprenentatge, escrit amb un llenguatge força entenedor i senzill per la Doctora Anna Sans, una neuropediatra de la Unitat de trastorns de l'aprenentatge (UTAE) de l'hospital San Joan de Déu.

En el llibre es plantegen i ens apropa als problemes d'aprenentatge, proporcionant pautes concretes per a detectar, diagnosticar i tractar a nens/es i joves amb dislèxia, trastorn per dèficit d'atenció (TDAH), trastorn de l'aprenentatge no verbal (TANV), síndrome d'Asperger (SA), trastorn del desenvolupament del llenguatge (TDL) i discalcúlia.

 

Sans, Anna. Per què em costa tant aprendre?. Barcelona: Edebé, Hospital Sant Joan de Déu, Universitat de Barcelona, 2008.

FEINA FETA FINS EL MOMENT

Amb aquesta entrada volia fer una miqueta de resum de la feina feta fins al moment a les pràctiques.

Durant les primeres setmanes vaig iniciar les pràctiques coneixent una miqueta diversos casos "més importants" que s'estaven tractant des del departament d'orientació, dic més importants, perquè per la problemàtica que presentaven els diferents nens es necessitaven fer tasques amb agilitat. Sobretot també el que hem fet durant aquestes setmanes han estat moltes reunions amb tutors, entrevistes a nens i hem anat passant alguna prova. Per aquest motiu vaig passant uns dies mirant i coneixent diverses proves i perquè servien (per això vaig fer un post de les que havia vist fins el moment).

Entremig d'aquestes tasques he ajudat a  la tutora a preparar reunions amb l'EAP, a tenir reunions conjuntes amb la mestra d'educació especial i les vetlladores i també amb l'equip educatiu, per portar un seguiment dels casos que es tracten des del departament i parlar de les necessitats educatives que presenten els nens i l'evolució que van tenint. Per aquest motiu, des de l'equip directiu es va sol·licitar un registre de tots els nens tractats des del departament on indicaven si tenien o no dictamen, si anaven a algun centre extern, el perfil que tenien, si tenien hores concedides d'educació especial i de vetllador, per tant, també ha estat una tasca que he ajudat a fer.

I un cop fet tot això, ara m'estic centrant sobretot en fer observacions a l'aula, observant els diversos casos que hi ha i una tasca que vull fer és fer observacions classe per classe, per aprendre com es comporten aquests nens, quines necessitats tenen, que fan els mestres, com es poden ajudar millor, etc. per tal de tenir un aprenentatge més ampli.

També estic coneixent de prop la importància de coordinació amb professionals externs, el com hem de fer les cartes de derivació, a on es poden derivar i com es fa el trasllat d'informació perquè es pugui fer un seguiment adequat i correcte de la situació del nen/a.

En aquest moment de les pràctiques puc dir que estic molt contenta i que considero que estic aprenent molt, també gràcies perquè és un centre que compten amb molts nens que tenen necessitats educatives especials i molt diverses, a part de ser també un centre en el qual hi ha forces famílies amb risc social, amb les quals es fa un treball conjunt, a vegades no trobem la col·laboració que ens agradaria per part d'aquestes, però igualment treballem pel bé dels nens, que és la nostra obligació.

Espero seguir aprenent cada dia una mica més, perquè era el que buscaba i el que volia aconseguir amb aquestes practiques, per aquest motiu també vaig escollir el col·legi Sagrat Cor del Besós.  Seguirem treballant.

LA IMPORTÀNCIA DE LA FAMÍLIA EN LES NECESSITATS DEL NEN

LA IMPORTÀNCIA DE LA FAMÍLIA EN LES NECESSITATS DEL NEN

Volia tractar aquest tema, ja que a través de l'experiència que estic tenint a les pràctiques, considero que seria molt important una bona relació entre els nens i les famílies i també entre les famílies i el centre educatiu que no sempre es dóna.

Coneixent els diversos casos que es tracten des del departament d'orientació, moltes vegades es troba a faltar la col·laboració per part de les famílies, no demostren preocupació i les situacions familiars solen ser molt complicades pels nens, el que comporta que aquests acabin desenvolupant certes necessitats que les famílies no ajuden a millorar, ja sigui per la situació familiar que hi ha, perquè culturalment no saben com actuar, perquè no tenen recolzament per part d'altres membres de la família, etc.

Per aquest motiu volia posar un enllaç per tenir un recurs perquè les famílies puguin tenir per saber com tractar amb els seus fills. Jo m'he adonat que el que podia ser obvi per mi del que hauria de ser la relació entre fills i pares, ni ho és per tothom. I em sembla molt i molt trist, perquè les criatures no tenen culpa i són els que acaben pagant moltes coses del seu entorn.

TEMPS EN FAMÍLIA

TÈCNIQUES E INSTRUMETNS PER A L'AVALUACIÓ PSICOPEDAGÒGICA

M´he adonat portant a terme les pràctiques que l'avaluació psicopedagògica requereix de tècniques i instruments per a poder recollir la informació de forma vàlida i fiable. A l'hora d'escollir les tècniques o els instruments influeix l'enfoc d'avaluació que el docent pugui tenir, ja que podria seguir un enfoc més tradicional o crític, i com els dos són diferents, es plantegen objectius diversos, i la finalitat de l'avaluació psicopedagògica també canvia i utilitza tècniques e instruments diferents.

Les tècniques que es porten a terme dins del departament d'orientació per tal de seguir un procés avaluatiu serien: l'entrevista, la observació sistemàtica i les proves psicopedagògiques per tal d'establir un diagnòstic o uns resultats (que no serien "oficials"), ja que els diagnòstics han de venir donats per l'EAP.

Les entrevistes tenen una gran utilitat ja que es fan servir com a font d'informació, per reafirmar hipòtesis, confirmar la informació obtinguda mitjançant la observació o unes altres tècniques o instruments. Se sol fer la semiestructurada i la no estructurada, tot depèn del moment i de la o les persones amb les que es tingui l'entrevista.

Sobre les proves psicopedagògiques, vaig parlar amb anterioritat en un altre post indicant les que es feien servir en el departament d'orientació i perquè servien, per tant en aquest moment no voldria repetir-me.

Però em voldria centrar sobretot en l'observació, ja que és una tècnica fonamental que consisteix en veure, escoltar i registrar comportaments, actituds i procediments en relació a uns objectius determinats. Considero que és molt important, i de fet és al que mi he dedicat més en aquests últims dies, en observar diverses classes i diversos nens amb necessitats educatives molt variades . Normalment es fan observacions no participants, on prenc lloc a un espai de la classe i observo a diversos nens, realment sóc un agent extern a la dinàmica que observo.

És una tècnica amb la que estic aprenent molt, perquè observes actituds i comportaments que també ajuden a crear un diagnòstic del nen.  Em centraria en comentar l'experiència a una classe de 4t on es troba un nen amb un diagnòstic de TEA, un nen que presenta un nivell molt elevat d'ansietat i nerviosisme que el fa tenir un balanceig molt important, per tal de millorar la situació del nen a l'aula, mitjançant la observació vam pactar una sèrie de tasques a portar a terme com per exemple:

v  Tenir una seqüència per tranquilitzar-se a la taula.

v  Modificar la cadira per tal que li sigui més complicat el balanceig.

v  Canviar la companya de taula per tal de que l’ajudi a l’hora de calmar-se, i que li recordi seguir la seqüència.

v  Definir on, quan i amb qui es pot balancejar.

v  Fer una història o regla social escrita, on s’indicaria com veuen els demés el seu comportament.

v  Substituir la conducta de balanceig per una més acceptada (com per exemple moure les cames).

v  Estructurar la classe i explicar els imprevistos, per tal de que el Rubén tingui clar les assignatures que es fan, les persones que poden entrar a l’aula i el que es farà.

v  Que el nen tingui un horari perquè tingui clar el que ha de fer a classe.

v  Ensenyar-li una tècnica de relaxació, en un espai tranquil. Si hi ha molt soroll i es posa molt nerviós (ja que son nens hipersensibles), si cal que surti un moment al passadís per relaxar-se.

v  Al inici de la classe posar música relaxant, per disminuir el soroll de l’ambient (encara que sempre sigui la mateixa).

I per tal d'iniciar l'aplicació d'aquestes pautes, vaig elaborar un termòmetre que us mostro a continuació.

Com a conclusió indicaria que l'observació és una de les tècniques psicopedagògiques més útils per tal de poder obtenir una primera idea de què li succeeix a l'alumne, com es comporta a l'aula i com se'l tracta, per tal de valorar les necessitats educatives que presenta i les pautes que es poden marcar i a partir d'aquí seguir amb les següents tècniques.

 

                                                         TERMÒMETRE DE LES EMOCIONS

RECOMANACIÓ PER PARES DE NENS AMB AUTISME

Volia fer una recomanació, ja que hem de tractar amb pares que tenen fills amb diverses necessitats educatives i a vegades es fa difícil que entenguin allò que els hi volem transmetre, voldria fer un consell d'un material d'una guia per pares de nens amb autisme que he trobat molt interessant i que seria una bona eïna per tal de poder facilitar als pares i que estiguin informats de què tenen els seus fills i què poden fer i d'aquesta manera, poder entendre més el que els hi passa als seus fills.

GUIA PER PARES DE NENS AMB AUTISME

LA DIFERÈNCIA DE LA TEORIA A LA PRÀCTICA

Voldria fer una reflexió, perquè em trobo que hi ha mestres força reticents a seguir les pautes que els hi marca el psicopedagog, si que poden anar a entrevistar-se perquè no saben com tractar amb un nen o què fer per atendre les seves necessitats i a la hora de la veritat no es va res o una petita part del que es marca o s'estableix.
Es pot entendre que tinguin molta feina, que hi ha molts nens, que en una mateixa classe es poden trobar amb 10 nens amb necessitats educatives especials i a cada un se li hauria d’adaptar la feina, per aquest motiu vaig fer la pregunta al debat si es possible una educació inclusiva i una atenció a la diversitat correcta quan un es troba amb una situació d’aquest tipus.
Crec que ens trobem en un conflicte entre la teoria (el que s’hauria de fer) i la pràctica (el que realment es fa), a tothom li agradaria una escola inclusiva, multicultural, on es fes una correcta atenció a la diversitat i una atenció individualitzada per arribar a les pal·liar les necessitats educatives que poden presentar els alumnes. Però que passa en el moment en que, es fa de tot per un nen i no aprèn, quan s’han de fer diverses adaptacions diferents per diversos nens, quan en una classe s’ajunten nens amb retard mental, nens amb trastorn de conducta, amb dislèxia, amb autisme, nens nouvinguts, nens amb tdah?
Potser això que plantejo a mi em sobta molt, perquè al centre hi ha molts nens que presenten necessitats educatives especials i als quals se’ls hi ha de fer adaptacions, reforços i una atenció individualitzada. I quan veig la realitat, que els mestres no tenen més temps (i això els hi crea un neguit), si per molt que es facin les adaptacions hi ha nens que no aconsegueixen assolir els objectius mínims, quan les famílies no col·laboren o quan les hores de vetllador i les del mestre d’educació especial es queden curtes per la demanda que hi ha. Què més es pot fer?

ADAPRO, una eïna gratuita per potenciar la lectoescriptura

Hola companys/es, avui volia fer una entrada per fer una recomanació sobre un programa l'ADAPRO que és un processador de text gratuït orientat a persones amb dificultats d'aprenentatge com la dislèxia o un altre tipus de diversitat funcional com l'autisme. Aquí us deixo l'enllaç per poder-ho descarregar.
També us volia explicar una miqueta com he arribat a trobar aquesta eïna, ja que en el centre on em trobo realitzant les pràctiques hi ha diversos de nens amb TEA i també parlant amb la mestra d'educació especial vam pensar que seria una bona eïna de treball ja que utilitza una galeria de pictogrames de Arasaac, convertint a pictogrames qualsevol text que es pugui escriure, a part de per nens amb autisme, també considerem que seria útil per nens que actualment no han aprés a llegir i necessiten un mètode més global, ja que d'aquesta manera tindrien la paraula i la imatge a la vegada.

Us penjo l'enllaç on es pot descarregar de forma gratuïtadescarrega adapro
i també un vídeo de youtube on es mostra a un nen fent servir el programa video

Espero que us serveixi d'ajuda, ja que pot ajudar a les necessitats educatives de molts nens/es.