miércoles, 13 de mayo de 2015

"EL MUNDO DIBUJADO POR UN AUTISTA"

NOTÍCIA AUTISME CAIXA FORUM

Notícies com aquesta i que el cómic "María y yo" de l'il·lustrador Miguel Gallardo que narra la seva relació amb la seva filla de 20 anys que té autisme (vídeo que ja vaig penjar en una entrada anterior), m'alegren ja que actualment les persones amb autisme s'accepten totalment a la societat i ja no son els éssers estranys que eren abans i que tothom els intentava evitar. Considero que anem endavant a través de l'educació i encara que ens queda molta feina per fer, l'educació és el més important per fer que aquestes persones formin part de la societat i siguin feliços, creant un món millor per ells i per les seves famílies.   

FASE DEL PRACTICUM


Després de la meva última entrada en el blog, en la qual he mostrat les imatges d'alguns materials que estic elaborant, vull explicar una miqueta en el punt en el qual em trobo tant en les meves pràctiques com en el meu projecte.

En relació al practicum II que estic portant a terme en el centre Sagrat Cor del Besòs, la meva tasca s'ha centrat tant en investigar una miqueta quin tipus de materials necessitaven per pal·liar les necessitats educatives del alumnes que actualment es troben en cicles mitjà i superior d'educació primària i que encara no han adquirit els coneixements de la lectoescriptura com dels alumnes amb TEA del centre.

 A part de la recerca, he realitzat diverses tasques com realitzar entrevistes amb alumnes i mestres, he estat passant diverses proves per tal de poder fer una derivació als diversos centres externs, també he realitzat observacions en diverses aules (tant d'educació infantil, primària i secundària), he participat en xerrades i també he pogut assistir a xerrades de professionals externs com SEETDIC, reunions amb l'EAP i l'elaboració de materials adaptats a les necessitats dels mestres i dels alumnes.

Dintre del que seria el meu projecte concret, el de elaboració de materials adaptats a les necessitats educatives dels alumnes que es troben en cicles mitjans i superiors de primària que no han adquirit el coneixement de la lectoescriptura he estat elaborant diversos materials, uns de caire més "formal" que serien unes fitxes on han d'aprendre les lletres, fer grafisme, treballar la consciència fonològica, exercicis de comprensió, de completar paraules,etc., també he fet materials una mica més lúdics i motivadors  per tal de que els alumnes puguin aprendre d'una manera més divertida i manipulativa, com per exemple he elaborat diversos llibrets amb lletres per formar paraules, amb paraules per formar frases i també alguns de càlcul mental. També els hi he elaborat un dossier amb activitats de grafisme, unes per aprendre a dibuixar. A part d'aquests materials he fet unes fitxes on apareixen les lletres de l'abecedari amb un dibuix que està tant en castellà com en català.

Tant per aquesta tipologia d'alumne com pels alumnes amb TEA, he elaborat llibres amb pictogrames, un diccionari amb pictogrames, unes fitxes de les festes, a part d'uns jocs força manipulatius per aprendre les lletres i formar paraules.

Pel centre elaboraré una carpeta amb divers material, imprès, plastificat i enquadernat per tal de que el tinguin físicament i també faré l'entrega d'una memòria usb amb més material imprimible per tal de que puguin fer còpies en el cas de que es facin malbé o també perquè puguin imprimir algunes fitxes concretes per treballar amb els alumnes.

L'objectiu principal de l'elaboració d'aquest material és que aquests alumnes puguin treballar amb un material adaptat a l'aula com la resta dels seus companys i no que moltes vegades ens trobem que no tenen material i han de dibuixar o copiar i els seus aprenentatges es veuen malmesos.  Sobretot que els nens/es puguin aprendre al seu ritme, a partir de les seves necessitats i evitar l'ansietat que els hi provoca la situació en la que es troben actualment. A part d'això també el que pretenc amb l'elaboració d'aquest material és que els mestres també tinguin més eines a l'hora de treballar amb aquesta tipologia d'alumne/a.

domingo, 10 de mayo de 2015

ELABORACIÓ DEL JOC: "LA BOMBA"


És un joc principalment d'exterior o d'espais amplis, que té moltes possibilitats. Aquesta activitat ens permetrà treballar l'automatització de processos que participen en la lectura, en concret la velocitat d'anomenar (RAN) i consciència sil·làbica, ja que han de dir el més ràpid possible paraules que comencin amb la síl·laba de la targeta. També és útil per treballar el vocabulari i introduir als alumnes a la lectura.

També és molt interessant perquè serveix tant per P5 com per Cicle superior i, fins i tot, educació secundària.

El material necessari per portar a terme aquesta activitat seria un temporitzador o cronòmetre, una pilota (a poder ser d'espuma perquè no faci mal a ningú) i les fitxes o targetes amb les síl·labes a treballar i el funcionament del joc es tracta de quedar "imbatut" és a dir, no "morir". I que s'ha de fer per no morir? Intentar donar una resposta ràpida ja que el temps va corrent i si estem molta estona pensant pot esclatar la bomba (quan soni el temporitzador o el cronòmetre).

El que s'ha de fer és col·locar als alumnes en rotllana. Un alumne/a començarà, tenint la pilota i agafant una carta. En aquesta carta hi haurà una síl·laba, per exemple "ma". Un cop l'alumne/a tingui la carta i l'hagi llegit, ha de dir una paraula que comenci per "ma", si ho diu correctament passarà la pilota al company/a i així fins que el temporitzador soni.

Un cop soni el temporitzador i el nen o nena tingui la pilota a la mà, representarà que li ha explotat i està ferit i per tant, queden ferits i hauran de seure al terra, però sense moure's del lloc que ocupen a la rotllana. I el joc en aquest cas finalitzarà quan només hi quedi un nen/a.

També podem jugar amb diverses variant, com que en comptes de que la paraula comenci per la síl·laba de la targeta, es pot variar i dir que la paraula ha d'acabar per aquella síl·laba o que la de contenir. Per tal de que els alumnes puguin seguir jugant si per exemple surt una síl·laba inicial que correspongui amb la del nom de l'alumne/a es poden salvar, d'aquesta manera mantindrem l'atenció dels nens durant tot el joc.  Considero que és una bona manera de que els nens aprenguin jugant de forma més divertida i motivadora.
 

 

ELABORACIÓ DE MATERIALS


Amb aquest nou post he volgut penjar algunes imatges de l'elaboració de materials que estic portant a terme, alguns d'ells encara estan per finalitzar, ja que a part del material vull elaborar una guia didàctica on expliqui el funcionament, els objectius a treballar i l'avaluació.

De moment he realitzar l'elaboració de dos abecedaris plastificats, un en català i un altre en castellà perquè els alumnes puguin treballar amb les lletres i les aprenguin, ja que actualment hi ha nens en cicles inicials, mitjans i superior que no coneixen les lletres i que no saben llegir.
 

 
 
 
Uns altres materials que estic portant a terme és la elaboració de llibres manipulatius perquè els nens/es puguin treballar amb ells, portaré a terme la creació de llibrets per formar paraules, frases de cinc paraules i un també per operacions matemàtiques, per treballar de forma més visual i manipulativa l'aprenentatge de les lletres, les operacions i la creació de frases.

 
A part d'això també elaboraré contes amb pictogrames, perquè sigui més fàcil aprendre a llegir a nens que no tenen adquirits els coneixements de la lectoescriptura i també serà un material per alumnes amb TEA, primer de tot he elaborat el conte del petit príncep i tinc pendent elaborar alguns altres, perquè tinguin una mica de varietat.
 
També pels alumnes amb TEA he realitzat unes pautes per marcar l'estat d'ànim que el nen pot tenir a la taula o també pot ser un material per tenir-lo a l'aula per utilitzar amb tots els alumnes.

 
 
A part de realitzar materials potser més lúdics perquè els nens aprenguin, també he realitzat un dossier de fitxes per l'aprenentatge de la lectoescriptura amb diverses feines a portar a terme, com resseguir les lletres, marcar dibuixos que comencin amb una lletra concreta, completar paraules, pintar, fitxes de lectura de paraules, relacionar paraules amb imatges..., perquè el centre educatiu tingui material per anar utilitzant amb els nens que es troben amb aquestes necessitats educatives.
 
 
 
 
Una altre dificultat que he observat en els nens és el tema del grafisme, per tant, també tinc realitzades unes feines de grafomotricitat per millorar una necessitat que presenten alguns alumnes, a part d'unes fitxes per fer dibuixos.  
 
 
 
I per últim de moment el que també tinc elaborat és un joc el qual faré un post per desenvolupar-ho més àmpliament. El joc de la bomba

 


jueves, 23 de abril de 2015

SISTEMES AUGMENTATIUS I ALTERNATIUS DE COMUNICACIÓ (SAAC). QUÈ SÓN?


Els Sistemes Augmentatius i Alternatius de Comunicació (SAAC) són formes d'expressió diferents al llenguatge parlat, que tenen com a objectiu augmentar (augmentatius) i/o compensar (alternatius) les dificultats de comunicació i llenguatge de moltes persones amb discapacitat.

La comunicació i el llenguatge són essencials per a tot ésser humà, per a relacionar-se amb els demés, per aprendre, per a gaudir i per a participar en la societat i avui dia, gràcies a aquests sistemes, no s'han de veure frenats a raó de les dificultats en el llenguatge oral. Per aquesta raó, totes les persones, ja siguin nens, joves, adults o gent gran, que per qualsevol motiu no han adquirit o han perdut un nivell de parla suficient per a comunicar-se de forma satisfactòria, necessiten fer servir un SAAC.

Entre les raons que poden fer necessari l'ús d'un SAAC trobem la paràlisi cerebral (PC), la discapacitat intel·lectual, els trastorns de l'espectre autista (TEA), les enfermetats neurològiques tals com l'esclerosi lateral amiotròfica (ELA), l'esclerosi múltiple (EM) o el párkinson, les distròfies musculars, els traumatismes cràneo-encefàlics, les afasies o les pluridiscapacitats de tipologies diverses, entre moltes altres.

La Comunicació Augmentativa i Alternativa (CAA) no és incompatible sinó complementària a la rehabilitació de la parla natural, i a més pot ajudar al èxit de la mateixa quan aquest és possible. No s'ha de dubtar en introduir-la en edats primerenques, tan aviat com s'observen dificultats en el desenvolupament del llenguatge oral, o poc després de que qualsevol accident o enfermetat hagi provocat el seu deteriorament. No existeix cap evidència de que l'ús de  CAA pugui interferir en el desenvolupament o la recuperació de la parla.

                                     
 

 
 

Quins recursos es fan servir?

La Comunicació Augmentativa i Alternativa inclou diversos sistemes de símbols, tant gràfics (com fotografies, dibuixos, pictogrames, paraules o lletres) com gestuals (mímica, gestos o signes manuals) i, en el cas dels primers, requereixen també l'ús de productes de recolzament. Els diversos sistemes de símbols s'adapten a les necessitats de persones amb edats i habilitats motrius, cognitives i lingüístiques molt disperses.

Els productes de recolzament per a la comunicació inclouen recursos tecnològics, com els comunicadors de parla artificial o els ordinadors personals i tabletes amb programes especials, que permeten diferents formats d'accés adaptades algunes per a persones amb mobilitat molt reduïda, i faciliten també la incorporació dels diferents sistemes de signes pictogràfics i ortogràfics, així com diferents formes de sortida que inclouen la sortida de veu. També poden consistir en recursos no tecnològics, com els taulers i els llibres de comunicació.

Per accedir als ordinadors, comunicadors, taulells o llibres de comunicació existeixen diverses estratègies i instruments anomenats genèricament estratègies i productes de recolzament per a l'accés, tals com els punters, els teclats i ratolins adaptats o virtuals o els commutadors.

 
                                                  

Els sistemes de símbols.
 Anteriorment s'han dividit els sistemes de símbols per la CAA en gestuals i gràfics. En ambdós casos trobem una gradació des de sistemes molt senzills, que s'adapten a persones amb dèficits cognitius i lingüístics de diversa consideració fins a sistemes complexos que permeten nivells avançats de llenguatge signat (basats en signes manuals) o assistit (basat en signes gràfics).

En el cas dels símbols gestuals, aquesta gradació engloba des de l'ús de la mímica i gestos d'ús comú fins l'ús de signes manuals, generalment en l'ordre corresponent al llenguatge oral; és el que es denomina llenguatge signat o bimodal. Les llengües de signes utilitzades per les persones no escoltants no es consideren SAAC, ja que constitueixen idiomes que s'han desenvolupat i s'adquireixen de forma natural, al igual que succeeix amb el llenguatge oral.  L'ús de signes manuals requereix disposar d'habilitats motrius suficients, com pot ser el cas de persones amb discapacitat intel·lectual o TEA.
                                                                                 

 Els símbols gràfics van des de sistemes molt senzills basats en dibuixos o fotografies fins a sistemes progressivament més complexos com els sistemes pictogràfics o la ortografia tradicional (lletres, paraules i frases). Gràcies als productes de recolzament per a la comunicació i els diversos recursos per a l'accés, els sistemes gràfics poden ser utilitzats per persones amb mobilitat reduïda, inclús en casos d'extrema gravetat. Per això, a més de ser utilitzats, com en el cas anterior, per persones amb discapacitat intel·lectual o TEA, els fan servir també per persones amb discapacitats motores (PC, ELA, EM, etc.).
  
                                                          


Els sistemes pictogràfics s'apliquen a persones que no estan alfabetitzades per motius de l'edat o la discapacitat. Tenen l'avantatge de permetre des d'un nivell de comunicació molt bàsic, que s'adapta a persones amb nivells cognitius baixos o en etapes molt inicials, fins a nivells de comunicació molt rics i avançats, encara que mai tan complet i flexible com el que es pot arribar a aconseguir amb l'ús de la llengua escrita. Els sistemes pictogràfics més utilitzats en els diversos territoris de l'estat espanyol son el sistema SPC (Sistema Pictogràfic de Comunicació) i el sistema ARASAAC, desenvolupat per un portal Aragonès de CAA i que és de lliure disposició amb llicència Creative Commons.  (http://www.catedu.es/arasaac/index.php)
 




Bibliografia interessant:

 

Alonso,P.,Díaz-Estébanez,E, Madruga,B., Valmaseda,M.: "Introducción a la comunicación bimodal." MEC, CNREE (Centro Nacional de Recursos para la Educación Especial), Madrid.

Basil, C.; Soro, E., y Rosell, C. (2004): “Sistemas de signos y ayudas técnicas para la comunicación aumentativa y la escritura: principios teóricos y aplicaciones”.  Ed. ELSEVIER-MASSON . Barcelona (1º Edición: MASSON 1998)

Basil, C., Soro, E. (1996): "Discapacidad motora, interacción y adquisición del lenguaje: Sistemas aumentativos y alternativos de comunicación." (Guia y vídeos 1, 2, 3, 4) MEC-CDC. Madrid.

Baumgart, Diane, Jonson, Jeanne y Helmstetter, Edwin, 1996 "Sistemas alternativos de comunicación para personas con discapacidad" Alianza Psicología.

Sotillo, M. (Ed.) (1993). "Sistemas alternativos de comunicación". Madrid: Trotta.

Soro-Camats, E., Basil, C., y Rosell, C. (2012). Pluridiscapacidad y contextos de intervención. Barcelona: Universitat de Barcelona (Institut de Ciències de l’Educació). Edición electrónica.

 

Webgrafia:



http://ardilladigital.com/RECURSOS/PICTOGRAMAS/Fotogalerias%20PICTOS/700_PICTOGRAMAS_SPC_561-700/index.htm


 
                                                      

MÈTODE GLIFING


La falta de fluïdesa lectora correlaciona molt significativament amb una baixa capacitat de comprensió i en conseqüència amb el fracàs escolar. S'estima que:

- El 80% de les dificultats d'aprenentatge són de lectura.

- El 60% dels casos de fracàs escolar es poden explicar per les dificultats de lectura.

-  Un 25% dels alumnes poden estar afectats per les dificultats en la lectura.

Aprendre a llegir bé és una de les habilitats més importants que els nens i nenes han d'adquirir en el primer cicle d'Educació Primària.

És per aquest motiu que han creat el mètode GlifEscuela, un projecte basat en la metodologia Glifing amb el que pretenen prevenir bona part del fracàs escolar amb el qual ens trobem actualment.

Degut a que el meu projecte està pensat per a nens amb dificultat en la lectoescriptura i també per nens amb autisme, estic fent una recerca de materials i mètodes d'aprenentatge de la lectura.

En què consisteix aquest mètode? Glifing és un mètode d'entrenament lector a través de les TIC. Mitjançant una sèrie d'activitats que permeten a les persones amb problemes lectors entrenar-se de forma intensiva i motivadora a l'hora.

L'objectiu del mètode d'entrenament és millorar l'habilitat lectora dels nens i nenes amb dificultats per llegir de forma correcta i fluïda, amb el fi d'augmentar el seu rendiment i permetre que puguin aprofitar tota la seva capacitat intel·lectual. El mètode Glifing ens permet, per tant:

- Prevenir els efectes negatius de les dificultats en la lectura

- Detectar precoçment les dificultats en la lectura

- Intervenir eficaçment per ajudar als alumnes amb dificultats en la lectura.

 

Què s'entrena amb el mètode Glifing? amb aquest mètode s'entrena de forma intensiva els diferents aspectes que formen el procés d'adquisició i automatització de la lectura:

- Descodificació grafema-fonema

- Flexibilitat cognitiva i atenció

- Consciència fonològica

- Reconeixement de paraules i vocabulari

- Segmentació.

- Morfologia i sintaxi

- Memòria de treball

 - Integració en lectura de textos

- Memòria de treball fonològica

- Comprensió lectora

- Memòria a llarg termini

- Ortografia

- Articulació i dicció.
https://www.facebook.com/integratek.tecno/videos/10153237734939914/?pnref=story   vídeo on podreu veure una mostra del mètode glifing, és un mètode que es pot fer servir a casa i a l'escola.

mètode glifing, enllaç de la página on es pot descarregar una demo sobre aquest mètode

Actualment hi ha diverses escoles  que están aplicant aquest sistema, amb bons resultats.

martes, 14 de abril de 2015

PROVES PASSADES A DIVERSOS ALUMNES


Actualment a part  de realitzar la tasca de recerca i elaboració de materials, estic procedint a passar diverses proves com: Wisc-IV, Plon,  PROLEC, EPQ-J, T.A.L.E.C, Canals i Bisquerra.

El Wisc-IV avalúa la capacitat global i quatre dominis específics d'intel·ligència que permeten un anàlisi més precís i profund dels processos cognitius.

L'estructura de la prova WISC-IV està formada per 15 proves (10 principals i 5 opcionals) mitjançant les quals s'obté un perfil de puntuacions escalars, un CI total i 4 índex: comprensió verbal, raonament perceptiu, memòria de treball i velocitat de processament.

Aquesta prova permet comparar el rendiment en els diversos índexs i proves, detectar punts forts i febles i realitzar un anàlisi de processament. La informació obtinguda mitjançant la WISC-IV és important per tal d'avaluar eficaçment les dificultats d'aprenentatge, funcions executives, lesions cerebrals traumàtiques, altes capacitats, discapacitat intel·lectual i altres alteracions mèdiques i neurològies.

Estructura de la WISC-IV

 

 

Ejemplo de Matrices

 
PLON-R, és un prova molt prestigiosa entre psicòlegs, pedagoga i logopedes per avaluar el desenvolupament del llenguatge oral dels nens més petits: valora el desenvolupament del llenguatge en nens de 3, 4, 5 i 6 anys en els aspectes de Fonologia, Morfologia-Sintaxis, Contingut i ús del llenguatge.

La seva finalitat principal és la detecció fàcil i ràpida dels alumnes de risc en quant al desenvolupament del llenguatge, que deuen ser diagnosticats individualment per a poder actuar de forma compensatòria, així com l'avaluació inicial dels aspectes fonamentals del llenguatge, per tal de possibilitat una programació conseqüent amb els resultats obtinguts i per encaminar el treball pedagògic futur en aquests aspectes.

El PLON-R ha incorporat importants millores: un nou disseny dels materials, l'extensió de l'àmbit d'aplicació als 3 anys i nous barems obtinguts amb mostres més àmplies i representatives.

El PLON-R és un instrument senzill de comprendre, fàcil de fer servir, amb un temps d'aplicació breu i de gran utilitat per a detectar els problemes lingüístics dels nens.
 

EPQ-J, és el Qüestionari de Personalitat per a nens i adults EPQ-J i A (Eysenck Personality Questionnaire Junior & Adult- EPQA), és un test d'administració individual i col·lectiva que avalua, a més de la sinceritat (Escala S), tres dimensions bàsiques de la personalitat, que són:

 - Neuroticisme (Escala N)

- Extroversió (Escala E)

- Psicoticisme o Duresa (Escala P)

- Sinceritat (Escala S)

Les edats d'aplicació són aquestes:

- EPQ-J: de 8 a 15 anys.

- EPQ-A: a partir de 16 anys.

El subjecte típic amb puntuació alta en  N es defineix com ansiós, preocupat, amb canvis d'humor i freqüentment deprimit. Quan aquesta puntuació es combina amb l'extraversió, és probable que el subjecte es mostri quisquillós e inquiet, excitable e, inclús, agressiu.

Pel contrari, el subjecte estable tendeix a respondre emocionalment només amb un to baix i dèbil, i torna al seu estat habitual ràpidament després d'una elevació emocional; normalment és equilibrat, calmós, controlat i despreocupat.  

PROLEC-R , La bateria PROLEC s'ha convertit en el referent més important per a l'avaluació de la lectura en espanyol. Basada en el model cognitiu, es centra en els processos que intervenen en la comprensió del material escrit: Identificació de lletres, reconeixement de paraules, processos sintàctics i processos semàntics.

La bateria està composada per nou tasques: Nombre o so de les lletres, igual-diferent, lectura de paraules, lectura de pseudoparaules, estructures gramaticals, signes de puntuació, comprensió d'oracions, comprensió de textos i comprensió oral.

El PROLEC-R segueix la mateixa que la prova anterior: tracta d'esbrinar quins components del sistema lector fallen en els nens que no aconsegueixen aprendre a llegir. Aquesta versió revisada introdueix una sèrie de millores substancials. En primer lloc, es consideren els temps d'execució juntament amb les respostes correctes  per tal de poder determinar la precisió i eficiència lectora. Per altre banda, s'han eliminat les tasques poc discriminatives i s'han modificat les estructures d'altres per millorar les seves propietats psicomètriques. Igualment, s'ha ampliat l'àmbit d'aplicació als últims nivells de l'Educació Primària (5è i 6è) i s'ha comptat amb més de 900 casos per l'elaboració dels barems. Per últim, s'incorpora a l'avaluació un nou mecanisme rellevant: la comprensió oral.   

Com aquestes han estat les proves que he passat la última setmana volia també posar una breu explicació de per què serveixen cada una d'elles per si els companys necessiten aquesta informació.

 
Webgrafia:

 
WISC-IV

http://www.pearsonpsychcorp.es/producto/69/wisc-iv-escala-de-inteligencia-de-wechsler-para-ninos--iv

http://www.psicodiagnosis.es/areaespecializada/instrumentosdeevaluacion/interpretaciondelwisciv/

https://www.cop.es/uploads/PDF/WISC-IV.pdf

http://www.altas-capacidades.org/apps/blog/show/2769239-lo-que-miden-los-test-wisc-iv

 
PLON-R

http://web.teaediciones.com/plon-r-prueba-de-lenguaje-oral-navarra-revisada.aspx

http://es.slideshare.net/mo99ni88/prueba-plonr

http://es.scribd.com/doc/247790119/PLON-R-Cuadernos-de-registro-pdf#scribd
 

PROLEC-R

http://web.teaediciones.com/PROLEC-R-Bateria-de-Evaluacion-de-los-Procesos-Lectores--Revisad.aspx

www.web.teaediciones.com/Ejemplos/Extracto_PROLEC-R_manual.pdf

http://es.slideshare.net/lectotics13/prolec-r

http://www.psicologoescolar.com/EVALUACION/prolec_r_bateria_de_evaluacion_de_los_procesos_lectores_revisada.htm

 
EPQ-J

http://www.psico-system.com/2013/04/epq-cuestionario-de-personalidad-para.html

jlporrata.net/pdf/Manual_Cuestionario.pdf

http://constructosdepsicologia.blogspot.com.es/2013/11/epq-cuestionario-de-personalidad-para.html