Degut a que l'entrada
anterior estava relacionada amb el mètode TEACCH, que està pensat per treballar
amb alumnes amb autisme i altres problemes de comunicació volia mostrar per la
gent que no conegui un curt molt interessant que explica molt bé en què
consisteix l'autisme i com influeix el context com l'escola o la família en
aquests nens/es.
lunes, 6 de abril de 2015
EL MÈTODE TEACCH (Tractament i Educació de Nens amb Autisme i altres problemes de Comunicació)
En aquests moments volia fer aquesta entrada
parlant del mètode TEACCH ja que estic fent una recerca de materials per alumnes
amb autisme. El mètode TEACCH (Tractament i Educació de Nens amb Autisme i
altres Problemes de Comunicació), es basa fonamentalment en la Estructura i les
ajudes visuals, aquesta metodologia és molt adequada en el treball diari amb
els alumnes amb autisme, especialment en la organització de les Aules Obertes i
aules específiques que escolaritzen alumnes amb Trastorns de l'Espectre Autista
(TEA).
Mètode TEACCH que en anglès és l'abreviació de
les sigles Treatment and Education of Autistic related Communication
Handicapped Children). L'objectiu principal d'aquest programa és l'atenció integral
de la persona amb TEA i la seva família, per tal de que puguin viure i
treballar de forma efectiva a casa, a l'escola i a la comunitat, reduint i
millorant els comportaments autistes. L'aplicació d'aquesta metodologia a
l'escola es centra en desenvolupar el treball autònom de l'alumne.
El principis en els quals estaria fonamentat
aquest mètode, segons Schopler serien els següents:
- Adaptació òptima.
- Col·laboració entre pares i professionals.
- Intervenció eficaç.
- Èmfasi sobre la teoria cognitiva i
conductual.
- Assessorament i diagnòstic precoç.
- Ensenyament estructurat amb mitjans
audiovisuals.
- Entrenament multidisciplinari en el model
generalista.
Els elements importants del mètode TEACCH
serien els següents:
1. Ensenyança estructurada. En contextos
organitzats, l'alumne entén millor les situacions i les expectatives, donant
sentint a les activitats que desenvolupa. Amb això el que es fa es que es facilita l'aprenentatge de l'alumne ja que
estem utilitzant la modalitat visual, que és la que millor entenen els alumnes amb
TEA, i per tant, d'aquesta estem possibilitant la reducció dels problemes de
conducta i enfrontaments personals.
Es fan servir els següents nivells
d'estructura: Estructura física (contextos amb significat), horaris
individuals, sistema de treball (desenvolupant un treball independent,
d'esquerra a dreta, de dalt a baix, emparellant colors, utilitzant lletres i números), rutines i
estratègies i ajudes visuals.
2. Activitats molt marcades i
estructurades visualment: organització
visual. L'alumne sap exactament què fer, quan ho ha de fer, sap quan ha
finalitzat la seva tasca i també que passarà després.
3. Ensenyament 1 a 1. Els nous aprenentatges
s'han de realitzar de forma individual, fent servir diferents estratègies i
posicions.
4. Comunicació expressiva. Es pretén un
desenvolupament de les habilitats comunicatives i que aquestes siguin
utilitzades de manera espontània per la persona amb Trastorn de l'Espectre
Autista. És important registrar i avaluar com es comunica, amb qui ho fa, on i
per què, amb això s'ha d'elaborar una programació individual i ajustada a les
seves necessitats.
5. El Joc. El nen/a ha d'aprendre de manera
intencional a jugar, pel mètode TEACCH "el trabajo es un juego, jugar es
un trabajo". Els nivells de desenvolupament del joc son: conducta
sensoriomotriu repetitiva, conducta sensoriomotriu exploradora, jocs de
causa-efecte, rutines simples (seqüències funcionals), i joc simbòlic.
6. Problemes conductuals. Interpretació
comunicativa per evitar els problemes de comportament. Model Iceberg, la
conducta observable és només una part petita de tot el problema.
Webgrafia:
Fuente: Documento
“Intervención Educativa en el Alumnado con Trastornos del Espectro Autista”.
Autor: Francisco Tortosa Nicolás. Servicio de Atención a la
Diversidad. Dirección General de Promoción Educativa e Innovación. Consejería
de Educación, Región de Murcia. (http://teleformacion.carm.es/moodle/mod/resource/view.php?id=86775).
EXEMPLES MÈTODE TEACCH
EXEMPLES
EXEMPLE 2
EXEMPLE 3
martes, 31 de marzo de 2015
PLA DE TREBALL DEL PROJECTE DE PRACTICUM
PAC 1: PLA DE
TREBALL
1. BLOC 1.
DEFINICIÓ DEL PROJECTE/ FONAMENTACIÓ TEÒRICA.
1.1. Títol del projecte
"Intervenció
psicopedagògica i orientació educativa en alumnes amb dificultats
d'aprenentatge de la lecto-escriptura i amb autisme. Elaboració de
materials".
1.2. Descripció del tema del projecte
Al
Regne Unit al 1974, es va elaborar
l'infore Warnock, que va ser el primer document oficial on es prenia com a
referència oficial on es prenia com a referència el concepte de Necessitats
Educatives Especials i la nova visió que això suposava en el tractament dels
alumnes amb dificultats d'aprenentatge.
Els
alumnes amb NEE requereixen d'unes atencions més específiques, així com d'uns
majors recursos i materials didàctics i educatius per aprendre.
És en
aquest cas on l'escola ha de ser capaç de detectar aquestes necessitats,
coneixent els perfils evolutius, les limitacions i els retards de l'alumne per
oferir la resposta educativa més adient.
La
intervenció principal del projecte es farà creant uns materials adaptats per
nens que encara estant en el cicle mig i superior d'educació primària i no han
adquirit l'aprenentatge de la lecto-escriptura i també per diversos casos de
TEA que hi ha al centre. El que es pretén amb aquest pla d'intervenció és
realitzar uns materials adaptats per portar a terme una atenció
individualitzada per aquests alumnes. El motiu és perquè he observat aquesta
necessitat, ja que aquests nens es troben sense materials adequats a les seves
necessitats i al seu nivell d'aprenentatge i això els hi està perjudicant tant
en la seva conducta com en la seva formació, ja que no estan assolint els
objectius curriculars de cicle.
Aquest
projecte m'ha de donar la oportunitat de conèixer i aprofundir en l'elaboració dels
materials, dels plans individualitzats, a conèixer les necessitats reals amb
les que es troben els mestres dins de l'aula. També he escollit aquest tipus de
projecte per la necessitat observada i per ajudar a la tasca educativa que
porten a terme els mestres, creant un material adaptat per poder treballar de
la millor manera les adaptacions i els plans individualitzats dels alumnes.
Arribat
a aquest punt considero que m'he de centrar més en els casos que presenten un
dèficit en l'aprenentatge de la lecto-escriptura, que actualment estaríem
parlant d'uns 5 casos entre cicle mitjà i superior d'educació primària i els
casos de TEA que serien un total de 8 amb diferents graus.
Els
principals objectius serien que coneguin les lletres, sons i grafies i puguin
treballar diferents temes que es tracten a l'aula amb una feina adaptada al seu
nivell, mitjançant l'adquisició de vocabulari a través de pictogrames i d'un
sistema més global, i que siguin alumnes més autònoms.
En el
cas dels nens amb TEA, es pretén fer un treball més organitzatiu, per tal de
que se'ls hi pugui anticipar tot el que faran i això els hi creí menys
ansietat, també la idea seria tractar les emocions i crear amb ells un
termòmetre perquè puguin expressar en tot moment el que senten i tècniques per
tal de que es puguin relaxar, un altre punt important i que he vist que
planteja una necessitat és treballar amb aquests alumnes el joc, el temps al
pati i ja que no tenen adquirit el joc simbòlic treballant mitjançant unes
guies i unes activitats el joc amb la resta de companys per tal de que l'hora
del pati no esdevingui un problema.
He
creat un annex on he establit les diverses fases que portaré a terme, dividides en 25h cadascuna d'elles, on he
indicat els objectius, destinataris, activitats/continguts, instruments i/o
tècniques i avaluació per tal de establir una planificació més detallada del
treball que portaré a terme durant el Pràcticum II per aconseguir els objectius
plantejats.
1.3. Supòsits teòrics del projecte
Partim
de l'enfocament constructivista de l'Ensenyament i l'aprenentatge CCEAE tenint
en compte les intencions i objectius de l'educació escolar i la concepció
interactiva de l'aprenentatge. Una fonamentació que recull aportacions de les
principals teories que el conformen:
- Teoria
genètica del desenvolupament intel·lectual.
-
Teoria de l'assimilació.
-
Teoria sociocultural.
-
Comportaments afectius, relacionals i psicosocials del desenvolupament i de
l'aprenentatge, i que Cèsar Coll va recollir totes aquestes fonts per fonamentar
les fases de les lleis educatives actuals.
Totes
aquestes aportacions de les principals teories ens proporcionen fonamentacions
per a promoure canvis de millora en els diferents contextos mitjançant la
participació activa de tots els seus components, per tal d'aconseguir una
millora en la pràctica educativa.
Des
d'una perspectiva sistèmica, el procés d'ensenyament-aprenentatge es basa en el
triangle interactiu educatiu (Coll, 1994) conformat per:
alumne-professor-continguts, tres elements bàsics per l'assoliment de
l'aprenentatge dels alumnes.
És
necessari tenir en compte una sèrie de requisits per aconseguir un aprenentatge
significatiu (teoria d'Ausubel), es tracta de presentar uns continguts capaços
de proporcionar la construcció del coneixement de l'alumne.
En la
intervenció que portaré a terme serà molt important tenir present l'adequació
dels continguts escolars a les característiques individuals dels alumnes (amb
els quals em centraré, alumnes amb TEA i amb nens amb la necessitat d'adquirir
l'aprenentatge de la lecto-escriptura i que es troben en cicle mitjà i superior
d'educació primària). També no hem d'oblidar que per que assoleixin aquests aprenentatges
hi ha d'haver una predisposició per part de l'alumne.
Des
del Departament d'Orientació es treballa des del model col·laboratiu, el qual
intenta donar resposta a la diversitat existent en les aules treballant
conjuntament amb el tutor de l'alumne i l'equip directiu des de l'interior del
centre i amb l'assessor de l'EAP i d'altres agents externs que presten els seus
serveis com CDIAP, CSMIJ i altres professionals.
1.4. Raons de la seva tria, interès i
prospectiva
Les
raons per les quals he decidit plantejar aquest projecte és degut a una
necessitat que vaig observar que hi havia al centre durant la realització del
Practicum I, el que he estat observant és que hi ha diversos nens amb retràs en
l'aprenentatge de la lecto-escriptura que no tenen un material adequat i
adaptat per treballar a l'aula i també ho vaig veure com a necessitat per nens
amb autisme.
Al no
haver material, i el fet de que els mestres no donen a l'abast de poder adaptar
totes les feines pels seus alumnes, fa que no es porti a terme una formació
individualitzada i adaptada pels nens que presenten aquestes necessitats
educatives especials.
També
ho he escollit perquè m'interessa conèixer materials, tècniques i metodologies
que es podrien fer servir per aquests nens i també perquè l'escola pugui tenir
un material per aquests alumnes i no hagin d'estar fent sempre el mateix. El
que pretenc és que aquests discents puguin aprendre d'una manera més autònoma,
al seu ritme i seguint les seves feines i no haver d'estar copiant o fent
altres coses que realment estan perjudicant el seu aprenentatge. Lo important
del projecte és el fet de que l'escola es pugui quedar amb un material que
puguin utilitzar per diversos alumnes que presentin un retràs en la
lecto-escriptura i per nens que tinguin autisme, ja que portaré a terme
materials diferents tenint en compte les diverses característiques que presenten
els alumnes.
1.5. Subjectes del projecte
Els
subjectes als quals estaria destinat el projecte seria a nens que tinguin o
presentin un dèficit en l'aprenentatge de la lecto-escriptura, que actualment
en el centre hi ha uns 5 casos que tenen un retard força elevat entre alumnes
de cicle mitjà i superior d'educació primària i també està plantejat per
l'elaboració de materials per nens amb TEA, que actualment son uns 8 amb
diferents graus, també de cicle mitjà i superior d'educació primària.
Els
materials que crearia per aquests alumnes, els portaria a terme en
col·laboració amb els tutors, amb els especialistes del departament
d'orientació i amb la mestra d'educació especial per conèixer més directament
les necessitats educatives que plantegen aquests alumnes i treballar
correctament les adaptacions a través dels plans individualitzats de cada nen.
He
plantejat aquest projecte perquè considero que ajudarà bastant als docents a
l'hora de tractar i formar a aquests alumnes, i que aquests puguin treballar de
forma més autònoma, que la seva formació
sigui més adaptada i es s'arribi a treballar adequadament les necessitats
educatives de cada alumne. Actualment no tenen material i per tant, cada mestre
ha de fer adaptacions diverses, el que acaba creant una angoixa bastant
important, perquè veuen que no poden arribar a tot i que si estan només per
aquests alumnes deixen de banda als altres i a la inversa. Per aquest motiu, si
tinguessin un material que poguessin fer servir com a recurs pels nens que
tenen aquestes dificultats, els hi facilitarà la tasca i els nens podran gaudir
d'una formació per individualitzada.
1.6. Bibliografia.
- Mauri Majós, T., Monereo Font, C.B.
(2004). La pràctica psicopedagògica en
l'educació formal. Barcelona: UOC.
-
Coll, C., Barberà, E. i Onrubia, J. (2000). La
atención de la diversidad en las prácticas de la educación. Infancia y
aprendizaje, 90 111-132.
-
Monereo, C. i Castelló, M. (1997). Las
estrategias de aprendizaje. Como incorporarlas a la práctica educativa.
Barcelona: Edebé.
-
Monereo, C. i Solé, L. (coord.) (1999). El
asesoramiento psicopedagógico: una perspectiva profesional y constructivista.
Madrid: Alianza Editorial.
-
Onrubia, J. i altres (1998). Cristeris
psicopedagògics per a l'atenció a la diversitat. Barcelona: Departament
d'Ensenyament, Generalitat de Catalunya.
-
Giné, C., Basil, C. (coord.) Trastorns
del desenvolupament i necessitats educatives especials. Editorial: UOC.
-
Díez, A. (coord.). L'aprenentatge de la
lectoescriptura des d'una perspectiva constructivista. Vol I. Activitats per
fer a l'aula: textos funcional i contes. Editorial: Graó.
-
Bengoechea, P. Dificultades de
aprendizaje escolar en niños con necesidades educativas especiales i un enfoque
cognitivo. Universidad de Oviedo: Servicio de Publicaciones.
-
Fernández, Mª.C., Lledó, A., Grau, S. La
detección y atención educativa en los trastornos generalizados del desarrollo:
Autismo y síndrome de Asperger. Editorial: Club Universitario.
-
Greenspan, I. Stanley.(2008). Comprender
el autismo. Barcelona. Editorial: RBA.
- Stanton,
M. (2002). Convivir con el autismo: una
orientación para padres y educadores. Barcelona. Editorial: Paidós.
Webgrafia
-
http://www.tea.cat
-
http://www.xtec.cat/web/curriculum/diversitat/alumnes/tdes/tea
-
http://adapro.iter.es/es.html
-
http://www.metodoglobal.es
Filmografia
Más allá de la realidad. Dir. Bruce Broughton, UK,
1986.
Un testigo en silencio. Dir. Bruce Beresford, UK,
1994.
BLOC 2.
PROPOSTA METODOLÒGICA
|
Fase1
Data: 02/03/2015 Hores:25
|
|
Objectius:
- Conèixer una mica més als
alumnes als quals va destinada aquesta intervenció.
-Establir un horari per
observar i tenir més contacte amb cada un dels alumnes.
- Mantenir contacte directe
amb els tutors i mestres dels nens per tal de conèixer les problemàtiques i
necessitats amb les que es troben.
- Programar les sessions
d'observació a l'aula.
|
|
Destinataris:
- Alumnes amb dèficit en
l'aprenentatge de la lecto-escriptura d'educació primària del Centre Sagrat
Cor del Besòs.
- Alumnes amb TEA del Centre
educatiu Sagrat Cor del Besòs.
- El material realitzat
estarà pensat pel Departament d'Orientació i per mestres i tutors.
|
|
Activitats/Continguts:
- Participar en les observacions.
-Participar en les reunions
amb els tutors, mestres i professionals del centre i professionals externs
com la psicòloga de l'EAP.
|
|
Instruments/Tècniques:
- Entrevistes amb tutors,
mestres i alumnes.
- Observació i avaluació
inicial dels alumnes.
- Diari de cada una de les
sessions.
- Analitzar detalladament
les necessitats educatives existents.
- Organitzar les entrevistes
i observacions.
|
|
Avaluació:
Valoració general sobre la
tasca feta i la informació obtinguda en relació a les entrevistes i les
observacions portades a terme.
|
|
FASE
2: Inici creació dels materials Data: 24/03/2015 Hores:25
|
|
Objectius:
- Crear els primers
materials.
- Observar les actuacions
que guien la pràctica docent de cadascun dels professionals i en especial la
meva tutora.
- Fer proves dels materials
elaborats amb els alumnes per saber si són adequats a les seves necessitats.
- Treballar la consciència
fonològica.
|
|
Destinataris:
Els mateixos.
|
|
Activitats
i continguts:
- Organitzar les sessions
amb els alumnes i mestres.
- Organització del material
per temàtiques i necessitats.
- Portar al dia el diari de
camp.
- Reunions amb la tutora i
amb els professionals del centre i també professionals externs.
|
|
Instruments
i/o tècniques:
- Mètode global.
- Mètode TEACCH.
- Sistema spc - sistema
pictogràfic de comunicació.
- Consulta i ús de la
bibliografia.
|
|
Avaluació:
- Els materials estan sent
positius?
- Els alumnes treballen
millor a partir de les adaptacions?
- Modificaria les meves
actuacions?
- Són útils els mètodes
plantejats, en la meva intervenció educativa?
- Coses a millorar?
En aquest punt, el que
m'interessa avaluar és la tasca que estic portant a terme i si els materials
son els adequats per l'aprenentatge del nen.
|
|
FASE
3: Elaboració i presentació dels materials Data 14/03/2015 Hores: 25
|
|
Objectius:
- Aplicar els materials a
l'aula.
- Modificar plans
individualitzats.
- Observar l'evolució dels
alumnes.
- Observar i valorar la
utilitzat dels materials.
|
|
Activitats
i continguts:
- Reunions periòdiques amb
tutors, mestres, equip directiu, professionals interns i externs i tutora de
pràctiques.
- Observació del progrés
dels alumnes.
- Avaluació contínua i final
del projecte.
- Modificació dels materials
realitzats en cas de necessitat.
|
|
Instruments
i/o tècniques:
- Entrevistes.
- Observacions.
- Diari de camp.
- Qüestionari de
satisfacció.
- Avaluació del progrés dels
nens.
|
|
Avaluació:
- S'han adquirit els
objectius plantejats?
- Els alumnes objecte de la
intervenció psicopedagògica han adquirit nous coneixements o han millorat els
que tenien gràcies als nous materials i les noves adaptacions?
- Aquests alumnes han
millorar les seves avaluacions i la seva autoestima?
- Els docents valoren
positivament els nous materials?
- Opinió i valoració per
part del Departament d'Orientació sobre la feina portada a terme.
|
lunes, 23 de marzo de 2015
PRACTICUM II. INICI DEL PROJECTE
En aquesta primera entrada volia fer una breu
explicació en el punt en el qual em trobo en aquest moment. Actualment he
iniciat el pràcticum II al centre educatiu Sagrat Cor del Besòs, on havia
realitzat el pràcticum I, el projecte que vull portar a terme tenint en compte
les necessitats del centre és el de portar a terme la creació de materials
didàctics per nens amb dificultats en l'aprenentatge de la lectoescriptura i
que es troben cursant cicle mitjà i superior d'educació primària i també volia
crear uns materials per nens amb TEA, ja que hi ha uns quants nens que presenten aquestes
necessitats educatives i que he observat que el centre no té els materials
adequats per tal de poder portar a terme una educació molt més individualitzada
i que aquests puguin anar avançant en relació a les seves possibilitats.
En aquest mateix moment em trobo en la primera
fase, que consta de 25h en les quals estic observant e investigant sobre els
materials que té el centre i les necessitats exactes que tenen i plantegen
aquests nens. El meu objectiu és crear un material que pugui servir pels nens
que presentin aquestes necessitats educatives especials, i que el centre el
tingui per poder-ho fer servir sempre que es trobi amb un cas similar.
També el que estic fent en aquest punt del
projecte és fer una recerca i una investigació sobre materials que puc crear i
que podem fer servir per aquests alumnes, juntament amb la meva tutora i amb la
mestra d'educació especial. Per tal de crear un material que sigui realment
útil.
Webgrafia consultada fins el moment:
http://www.autismonavarra.com/materiales/
http://www.labibliotea.com/search/label/Números
http://atendiendonecesidades.blogspot.com.es/2012/11/materiales-para-trabajar-con-ninos-con.html
http://desafiandoalautismo.org/estrategias-efectivas-para-ensenar-a-los-ninos-con-autismo/
http://www.educapeques.com/escuela-de-padres/autismo-guias-de-apoyo.html
https://www.youtube.com/watch?v=YybEpQK_g-8 (vídeo molt interessant per explicar
l'autisme a través d'imatges)
http://blocs.xtec.cat/recursosee/
http://www.aulapt.org/2010/03/07/material-lectoescritura/
http://cosquillitasenlapanza2011.blogspot.com.es/2012/03/dificultades-de-la-escritura-con.html
http://dificultadeslectoras.blogspot.com.es/
http://www.orientacionandujar.es/fichas-mejorar-atencion/
lunes, 15 de diciembre de 2014
CONCLUSIONS
Com a resum de les meves pràctiques, puc dir
que han estat molt profitoses pel meu coneixement i per la meva formació.
Quan vaig escollir el centre ja pensava que
aprendria molt per la tipologia de centre que és, pel tipus de família i
d'alumne amb el que treballen i perquè ja coneixia una mica el centre per haver
treballat fa anys com a vetlladora i no m'equivocava.
Actualment des del Departament d'Orientació
del Centre Sagrat Cor del Besòs hi ha molts nens amb diverses necessitats
educatives especials. Des del principi vaig estar molt ben adaptada dins del
centre per part de tots els professionals, també degut a que havia estat
treballant al centre feia uns anys i coneixia a alguns professionals del
centre.
Un cop pactades les pràctiques amb la tutora,
des del primer moment ja vaig començar a
participar activament en les observacions a classe, les entrevistes amb els
nens i amb els tutors, vaig començar a conèixer les proves que se'ls hi
passaven als nens per valorar els seus coneixements i les seves necessitats
educatives que juntament amb les entrevistes amb altres professionals, com la
psicòloga de l'E.A.P, m'han anat aportant un coneixement molt important en
aquest procés d'ensenyament-aprenentatge que són les pràctiques.
Juntament amb la meva tutora Mercè, hem estat
valorant quines tasques s'haurien de portar a terme per tractar de la millor
manera les necessitats educatives dels nens/es. Concretament hem treballat amb
nens amb TEA (trastorn de l'espectre autista), nens amb síndrome d'Asperger, TDAH (trastorn per dèficit d'atenció e
hiperactivitat), nens i nenes amb
trastorn negativista desafiant, nens dislèxics, amb retard cognitiu important,
etc. I el que hem estat intentant fer un
treball col·laboratiu amb la resta de professionals que intervenen en el procés
d'ensenyament-aprenentatge dels nens i nenes, amb les famílies (una tasca que
en aquesta escola és força complicada, ja que les famílies són molt poc
col·laboradores), amb professionals de centres externs en els quals estan derivats
els alumnes.
Personalment, el que he considerat molt
profitós per la meva experiència i la meva formació ha estat el treball
col·laboratiu amb altres professionals.
Un treball molt important per tal
de poder pal·liar les necessitats educatives especials dels nens/es. Si que un cop es treballa amb diversos
professionals també es veu la realitat que és que no sempre tothom té bona
relació amb els seus companys, que no tothom està conforme amb la forma
d'ensenyar d'altres companys, que no hi ha la relació i la coordinació que hi
hauria d'haver i d'aquesta manera també he aprés que no tot és tan idealista,
que no sempre tot és tan maco ni tan fàcil de fer, i que s'ha de portar a terme
un treball costós perquè la coordinació sigui adequada pel bé dels nens/es.
El treball conjunt que es porta a terme a
l'escola per fer una atenció individualitzada i una atenció a la diversitat és
molt important per l'aprenentatge dels nens, s'intenta que tots els nens
tinguin l'atenció que necessiten per tal d'aprendre de la millor manera i que
les seves necessitats educatives no els hi perjudiquin en el seu
aprenentatge. El fet de que sigui un
centre amb un gran nombre d'immigrants, fa que s'hagi de tenir en compte que
aquests nens no es quedin enrere en els seus aprenentatges per culpa de no
conèixer ni dominar la llengua.
M'ha encantat el poder fer observacions a
diverses aules, perquè he pogut reconèixer a nens que tenen algun tipus de
dificultat, he conegut diverses formes d'ensenyament, com aplicar la teoria a
la pràctica per exemple en el cas d'haver de tractar amb un nen amb TEA, què
s'ha de fer i quines pautes seguir pel bé de l'aprenentatge del nen.
Com a valoració de les pràctiques, jo les
valoraria molt positivament, degut a que considero que he aprés molt en relació
a les tasques que portaria a terme un psicopedagog en un centre educatiu
(qüestió que vaig plantejar en una entrada del blog) i tot el que he anant
aprenent, ho valoro positivament perquè em servirà pel meu futur, per quan hagi
de treballar com a psicopedagoga.
He aprés a realitzar observacions, a conèixer
les diverses proves que es poden passar als nens per tal de conèixer les
necessitats educatives que tenen, a com coordinar un equip educatiu per
treballar de forma col·laborativa pel bé de l'aprenentatge del nen, també he
aprés a com detectar als nens/es amb necessitats educatives especials, a com
treballar amb professionals, nens i famílies, els passos que s'han de seguir per
tal de derivar a un nen/a a un centre extern, quins materials serien necessaris
o més adequats per tal de poder portar a terme una educació més
individualitzada, com atendre a la diversitat, etc. I realment obtindre aquesta
formació ho valoro molt positivament, gràcies a la meva tutora com a la resta
de professionals amb els que hem col·laborat.
LA IMPORTÀNCIA DE LA OBSERVACIÓ COM A TÈCNICA DE RECOPILACIÓ D'INFORMACIÓ.
La investigació qualitativa estudia fenòmens que no són
quantificables. Més que la generalització dels resultats, es proposa aconseguir
profunditat en el coneixement
d’un tema, identificar la naturalesa complexa de la realitat i els aspectes
subjectius de l’experiència. Se centra en l’exploració intensiva d’uns quants
casos que es consideren aclaridors, dels quals els investigadors porten
registres narratius. Com que no genera dades quantitatives, no permet anàlisis
estadístiques. S’utilitza sobretot en ciències humanes i socials. Les tècniques
de recollida de dades més emprades són l’observació,
l’entrevista i els historials.
L’observació
és l’instrument més idoni per als educadors d’aquesta etapa, ja que permet fer
el seguiment de les conductes individuals i col·lectives davant de les
situacions d’ensenyamentaprenentatge i incidir en el desenvolupament de les
capacitats dels infants.
1. Característiques de l’observació:
a) Natural i pràctica. S’han d’utilitzar metodologies
senzilles i fiables i s’ha de combinar l’observació sistemàtica i l’observació
asistemàtica. S’ha de donar en l’ambient natural en el qual se succeeixen les activitats
d’ensenyament-aprenentatge o les que s’hagin preparat amb la finalitat
d’avaluar, que sempre seran una activitat més, i no seran artificioses o fora
d’aquest ambient natural i espontani dels infants.
b)
Fiable i objectiva. El procés de registre de dades ha de ser tan objectiu com sigui
possible i, per tant, més descriptiu que interpretatiu. De vegades convé
l’ajuda d’una altra educadora, bàsicament quan ens interessa analitzar el tipus
d’intervenció de l’educador/a. També és útil gravar en vídeo les situacions.
Tot i això, convé ser conscient que l’observació està sotmesa al risc de la
subjectivitat o l’error per diverses circumstàncies–cansament de l’observador,
falta d’atenció, etc.– o per falses expectatives o altres aspectes.
c) Adaptativa i flexible. S’han de tenir presents les
característiques de cada un dels infants. Tot i que es tingui prevista una
activitat d’avaluació, hem de poder deixar-la si per les circumstàncies que
sigui els infants tenen altres interessos o hi concorren altres circumstàncies.
d)
Finalitats clares i definides. Els comportaments i conductes que s’han
d’observar i les altres circumstàncies del procés (l’adequació dels recursos
utilitzats, els objectius perseguits, etc.) han d’estar definits i han de ser
clars, igual que les finalitats de l’observació (què cal observar i per què).
e)
Continuada i global. Convé no perdre de vista que l’observació forma part
del procés educatiu mateix i que implica tots els aspectes del pensament de
l’infant i del context en què es dóna, tot i que podem establir moments
específics i ben programats.
El joc
espontani és un moment que ens permet observar de manera privilegiada
l’evolució particular de l’infant: els seus interessos i motivacions, les
habilitats en les relacions amb els seus companys de joc, etc. La seva
finalitat és captar les informacions que puguin servir per comprendre la
conducta de l’infant, avaluar-la i proporcionar aquells elements que puguin
servir d’ajuda per al seu progrés.
He volgut
fer aquesta entrada sobre la importància de la observació, ja que en les
últimes setmanes he estat fent moltes observacions en diverses classes, amb
nens amb diverses necessitats educatives. Per mí han estat força importants per
detectar els nens amb algun tipus de necessitat.
Webgrafia:
domingo, 14 de diciembre de 2014
QUÈ ÉS LA DISLÈXIA?
Etimològicament la paraula dislèxia vol dir
aproximadament dificultats de llenguatge. En l'acceptació actual es refereix a
problemes de lectura, trastorn en l'adquisició de la lectura.
Una primera definició de la dislèxia és la
que ens diu que és el problema per aprendre a llegir que presenten els nens amb
un coeficient intel·lectual normal i no apareixen altres problemes físics o
psicològics que poden explicar aquestes dificultats.
Segons algunes estadístiques, la dislèxia
afecta en major o menor grau a un 10% o un 15% de la població escolar i adulta.
Afecta en igual mida a nens i nenes, encara que jo personalment en les
pràctiques que estic portant a terme, he vist moles més nens que nenes. Potser
tindria a veure amb el fet que les dones en general tenen un major
desenvolupament en l'àrea del llenguatge que els homes. Hi ha un consens entre
els estudis realitzats en que entre un 4 i un 5% dels nens presenten problemes
greus d'aprenentatge de la lectura, amb la conseqüent dificultat en
l'escriptura.
Donada la generalització de l'ensenyament a tota la població de forma obligatòria i l'ús prioritari de la
lectura i l'escriptura com a mitjancers de l'ensenyament, la quantitat de nens
que tenen dificultats escolar per aquest motiu és un factor rellevant a tenir
en compte per l'ensenyant. Segons les estadístiques, es pot esperar que en cada
aula de 25 alumnes hi hagi almenys un nen amb dificultats d'aprenentatge.
M. Thomson dona una bona
definició: "es una grave dificultad con la forma escrita del lenguaje, que
es independiente de cualquier causa intelectual, cultural y emocional. Se
caracteriza porque las adquisiciones del individuo en el ámbito de la lectura,
la escritura y el deletreo, están muy por debajo del nivel esperado en función
de su inteligencia y de su edad cronológica. Es un problema de índole
cognitivo, que afecta a aquellas habilidades lingüísticas asociadas con la
modalidad escrita, particularmente el paso de la modalidad escrita,
particularmente el paso de la codificación visual a la verbal, la memoria a
corto plazo, la percepción de orden y la secuaneicación".
Dins de l'experiència
que estic obtenint a través de les pràctiques, ens referim a dislèxia només
quan es compleix la definició senzilla, seria el nen o nena que no aprèn a
llegir, amb intel·ligència normal i cap altre problema que expliqui la
dificultat. En relació al que he llegit
sobre aquest tema i l'experiència formativa, m'he trobat amb professionals
contraris a donar aquest diagnòstic i prefereixen parlar d'inmaduresa, del que
alguna manera seria la dislèxia "evolutiva" o "madurativa" o senzillament la
falta de maduresa per a assolir els aprenentatges, donada la variabilitat
individual i la distribució normal de la població escolar d'acord a la
anomenada "campana de Gauss". Sens dubte també considero que moltes
vegades considerant aquest diagnòstic es perd un temps preciós per a la
intervenció amb aquests nens i el tracte adequat al seu problema, ja que els
nens es poden crear un autoconcepte d'ells mateixos degut a aquestes dificultats.
Sent la dislèxia en
principi un problema d'aprenentatge , acaba per crear una personalitat
característica que a l'aula es fa notar o bé per la inhibició i el retraiment o
bé per l'aparició de conductes disruptives, parlar, barallar-se, no
treballar..., com a formes d'obtenir el reconeixement que no pot aconseguir
pels seus resultats escolars.
La dislèxia va relacionada en ocasions a altres
problemes d'aprenentatge escolar, com la disgrafia (que seria la dificultat en
el traç correcte de les lletres, en el paral·lelisme de les línies, el tamany
de les lletres, en la pressió de l'escriptura) i en fases posteriors apareixen
la disotografia (dificultats per a l'ús correcte de les regles d'ortografia,
des de les que s'anomenen d'ortografia natural fins a nivells més complexes).
En ocasions, la dislèxia també va relacionada amb dificultats de pronunciació,
amb major incidència en la dificultat de pronunciació de paraules noves,
llargues o que contenguin combinacions de lletres del tipus que produeixen
dificultats en la lectura.
Dins de l'aula la
dislèxia es pot detectar inicialment pel retràs en l'aprenentatge de la
lectoescriptura, les peculiaritats que es donen quan aconsegueix iniciar
l'aprenentatge, la lentitud, la tendència al deletreig, la dificultat en la
comprensió lectora degut a la falta de ritme, l'absència de puntuació. A mesura
que els cursos passen, els problemes s'aguditzen, ja que l'estudi, i el treball
escolar en general es basen en les habilitats que el nen no té i es va
retrassant progressivament. Així, la dificultat lectora, la falta de
comprensió, comporten uns mals resultats escolars, mal autoconcepte, actituds
de desgana i conductes en ocasions, disruptives, pertorbadores del bon
funcionament del clima de l'aula. El problema que ocorre amb freqüència és que
al nen se li tracta de distret, mandrós i se li atribueix a aquestes
característiques un mal funcionament escolar, se'l pressiona perquè treballi,
mantingui l'atenció, i d'alguna manera menys preant-lo per la seva incapacitat
per aprendre. Però s'ha de tenir en compte que és algo que el nen no pot
controlar voluntàriament i que s'ha de tractar el problema.
Bibliografía:
"Dislexia. Aspectos psicológicos y neurológicos". Frank H. Duffy, Norman Geschwind. Editorial Labor-1988.
"Dislexia, disortografía, disgrafía". Rosa Ma. Ribas Torres y Pilar Fernández Fernández. Ediciones Pirámide-1997.
"Dislexia. Su naturaleza, evaluación y tratamiento". Thomson, M.E. Editorial Alianza Psicología, 1992(1984).
Webgrafía
http://www.disfam.org/dislexia/ Web de l'associació de dislèxics d'Argentina i República Dominicana. Molt útil pels recursos que ofereix i sobretot pels recursos d'inclusió.
http://www.fedis.org/ Federació Espanyola de Dislèxics.
http://www.psicopedagogia.com/dislexia Una página web molt útil per la infomació que ofereix sobre la dislèxia, les etapes educatives i en què consisteix i quin tractament es pot oferir.
http://www.familiaysalud.es/nos-preocupa-que/que-es-la-dislexia Una página pensada per pares on explica de forma molt entenedora perquè tothom ho pugui entendre en què consisteix la dislèxia, símptomes.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)