VÍDEO SOBRE L'AUTISME

Degut a que l'entrada anterior estava relacionada amb el mètode TEACCH, que està pensat per treballar amb alumnes amb autisme i altres problemes de comunicació volia mostrar per la gent que no conegui un curt molt interessant que explica molt bé en què consisteix l'autisme i com influeix el context com l'escola o la família en aquests nens/es.

 

EL VIAJE DE MARÍA

EL MÈTODE TEACCH (Tractament i Educació de Nens amb Autisme i altres problemes de Comunicació)

En aquests moments volia fer aquesta entrada parlant del mètode TEACCH ja que estic fent una recerca de materials per alumnes amb autisme. El mètode TEACCH (Tractament i Educació de Nens amb Autisme i altres Problemes de Comunicació), es basa fonamentalment en la Estructura i les ajudes visuals, aquesta metodologia és molt adequada en el treball diari amb els alumnes amb autisme, especialment en la organització de les Aules Obertes i aules específiques que escolaritzen alumnes amb Trastorns de l'Espectre Autista (TEA).

Mètode TEACCH que en anglès és l'abreviació de les sigles Treatment and Education of Autistic related Communication Handicapped Children). L'objectiu principal d'aquest programa és l'atenció integral de la persona amb TEA i la seva família, per tal de que puguin viure i treballar de forma efectiva a casa, a l'escola i a la comunitat, reduint i millorant els comportaments autistes. L'aplicació d'aquesta metodologia a l'escola es centra en desenvolupar el treball autònom de l'alumne.

El principis en els quals estaria fonamentat aquest mètode, segons Schopler serien els següents:

- Adaptació òptima.                                                                                          

- Col·laboració entre pares i professionals.

- Intervenció eficaç.

- Èmfasi sobre la teoria cognitiva i conductual.

- Assessorament i diagnòstic precoç.

- Ensenyament estructurat amb mitjans audiovisuals.

- Entrenament multidisciplinari en el model generalista.

Els elements importants del mètode TEACCH serien els següents:

1. Ensenyança estructurada. En contextos organitzats, l'alumne entén millor les situacions i les expectatives, donant sentint a les activitats que desenvolupa. Amb això el que es fa es que  es facilita l'aprenentatge de l'alumne ja que estem utilitzant la modalitat visual, que és la que millor entenen els alumnes amb TEA, i per tant, d'aquesta estem possibilitant la reducció dels problemes de conducta i enfrontaments personals.

Es fan servir els següents nivells d'estructura: Estructura física (contextos amb significat), horaris individuals, sistema de treball (desenvolupant un treball independent, d'esquerra a dreta, de dalt a baix, emparellant colors,  utilitzant lletres i números), rutines i estratègies i ajudes visuals.

2. Activitats molt marcades i estructurades  visualment: organització visual. L'alumne sap exactament què fer, quan ho ha de fer, sap quan ha finalitzat la seva tasca i també que passarà després.

3. Ensenyament 1 a 1. Els nous aprenentatges s'han de realitzar de forma individual, fent servir diferents estratègies i posicions.

4. Comunicació expressiva. Es pretén un desenvolupament de les habilitats comunicatives i que aquestes siguin utilitzades de manera espontània per la persona amb Trastorn de l'Espectre Autista. És important registrar i avaluar com es comunica, amb qui ho fa, on i per què, amb això s'ha d'elaborar una programació individual i ajustada a les seves necessitats.

5. El Joc. El nen/a ha d'aprendre de manera intencional a jugar, pel mètode TEACCH "el trabajo es un juego, jugar es un trabajo". Els nivells de desenvolupament del joc son: conducta sensoriomotriu repetitiva, conducta sensoriomotriu exploradora, jocs de causa-efecte, rutines simples (seqüències funcionals), i joc simbòlic.

6. Problemes conductuals. Interpretació comunicativa per evitar els problemes de comportament. Model Iceberg, la conducta observable és només una part petita de tot el problema.

Webgrafia:

http://www.teacch.com

http://www.needirectorio.com/archivos/documentos/ftortosa.pdf

 

Fuente: Documento “Intervención Educativa en el Alumnado con Trastornos del Espectro Autista”. Autor: Francisco Tortosa Nicolás. Servicio de Atención a la Diversidad. Dirección General de Promoción Educativa e Innovación. Consejería de Educación, Región de Murcia. (http://teleformacion.carm.es/moodle/mod/resource/view.php?id=86775).

 

VÍDEO SOBRE EL MÈTODE TEACCH  (ENLLAÇ D'UN VÍDEO SOBRE EXPLICACIÓ DEL MÈTODE TEACCH)

EXEMPLES MÈTODE TEACCH
EXEMPLES
EXEMPLE 2
EXEMPLE 3

PLA DE TREBALL DEL PROJECTE DE PRACTICUM

 

PAC 1: PLA DE TREBALL

 

1. BLOC 1. DEFINICIÓ DEL PROJECTE/ FONAMENTACIÓ TEÒRICA.

1.1. Títol del projecte

"Intervenció psicopedagògica i orientació educativa en alumnes amb dificultats d'aprenentatge de la lecto-escriptura i amb autisme. Elaboració de materials".

 

1.2. Descripció del tema del projecte

Al Regne Unit  al 1974, es va elaborar l'infore Warnock, que va ser el primer document oficial on es prenia com a referència oficial on es prenia com a referència el concepte de Necessitats Educatives Especials i la nova visió que això suposava en el tractament dels alumnes amb dificultats d'aprenentatge.

Els alumnes amb NEE requereixen d'unes atencions més específiques, així com d'uns majors recursos i materials didàctics i educatius per aprendre.

És en aquest cas on l'escola ha de ser capaç de detectar aquestes necessitats, coneixent els perfils evolutius, les limitacions i els retards de l'alumne per oferir la resposta educativa més adient.

La intervenció principal del projecte es farà creant uns materials adaptats per nens que encara estant en el cicle mig i superior d'educació primària i no han adquirit l'aprenentatge de la lecto-escriptura i també per diversos casos de TEA que hi ha al centre. El que es pretén amb aquest pla d'intervenció és realitzar uns materials adaptats per portar a terme una atenció individualitzada per aquests alumnes. El motiu és perquè he observat aquesta necessitat, ja que aquests nens es troben sense materials adequats a les seves necessitats i al seu nivell d'aprenentatge i això els hi està perjudicant tant en la seva conducta com en la seva formació, ja que no estan assolint els objectius curriculars de cicle.

Aquest projecte m'ha de donar la oportunitat de conèixer i aprofundir en l'elaboració dels materials, dels plans individualitzats, a conèixer les necessitats reals amb les que es troben els mestres dins de l'aula. També he escollit aquest tipus de projecte per la necessitat observada i per ajudar a la tasca educativa que porten a terme els mestres, creant un material adaptat per poder treballar de la millor manera les adaptacions i els plans individualitzats dels alumnes.

Arribat a aquest punt considero que m'he de centrar més en els casos que presenten un dèficit en l'aprenentatge de la lecto-escriptura, que actualment estaríem parlant d'uns 5 casos entre cicle mitjà i superior d'educació primària i els casos de TEA que serien un total de 8 amb diferents graus.

Els principals objectius serien que coneguin les lletres, sons i grafies i puguin treballar diferents temes que es tracten a l'aula amb una feina adaptada al seu nivell, mitjançant l'adquisició de vocabulari a través de pictogrames i d'un sistema més global, i que siguin alumnes més autònoms.

En el cas dels nens amb TEA, es pretén fer un treball més organitzatiu, per tal de que se'ls hi pugui anticipar tot el que faran i això els hi creí menys ansietat, també la idea seria tractar les emocions i crear amb ells un termòmetre perquè puguin expressar en tot moment el que senten i tècniques per tal de que es puguin relaxar, un altre punt important i que he vist que planteja una necessitat és treballar amb aquests alumnes el joc, el temps al pati i ja que no tenen adquirit el joc simbòlic treballant mitjançant unes guies i unes activitats el joc amb la resta de companys per tal de que l'hora del pati no esdevingui un problema.

He creat un annex on he establit les diverses fases que portaré a terme,  dividides en 25h cadascuna d'elles, on he indicat els objectius, destinataris, activitats/continguts, instruments i/o tècniques i avaluació per tal de establir una planificació més detallada del treball que portaré a terme durant el Pràcticum II per aconseguir els objectius plantejats.

 

1.3. Supòsits teòrics del projecte

Partim de l'enfocament constructivista de l'Ensenyament i l'aprenentatge CCEAE tenint en compte les intencions i objectius de l'educació escolar i la concepció interactiva de l'aprenentatge. Una fonamentació que recull aportacions de les principals teories que el conformen:

- Teoria genètica del desenvolupament intel·lectual.

- Teoria de l'assimilació.

- Teoria sociocultural.

- Comportaments afectius, relacionals i psicosocials del desenvolupament i de l'aprenentatge, i que Cèsar Coll va recollir totes aquestes fonts per fonamentar les fases de les lleis educatives actuals.

Totes aquestes aportacions de les principals teories ens proporcionen fonamentacions per a promoure canvis de millora en els diferents contextos mitjançant la participació activa de tots els seus components, per tal d'aconseguir una millora en la pràctica educativa.

Des d'una perspectiva sistèmica, el procés d'ensenyament-aprenentatge es basa en el triangle interactiu educatiu (Coll, 1994) conformat per: alumne-professor-continguts, tres elements bàsics per l'assoliment de l'aprenentatge dels alumnes.

És necessari tenir en compte una sèrie de requisits per aconseguir un aprenentatge significatiu (teoria d'Ausubel), es tracta de presentar uns continguts capaços de proporcionar la construcció del coneixement de l'alumne.

En la intervenció que portaré a terme serà molt important tenir present l'adequació dels continguts escolars a les característiques individuals dels alumnes (amb els quals em centraré, alumnes amb TEA i amb nens amb la necessitat d'adquirir l'aprenentatge de la lecto-escriptura i que es troben en cicle mitjà i superior d'educació primària). També no hem d'oblidar que per que assoleixin aquests aprenentatges hi ha d'haver una predisposició per part de l'alumne.

Des del Departament d'Orientació es treballa des del model col·laboratiu, el qual intenta donar resposta a la diversitat existent en les aules treballant conjuntament amb el tutor de l'alumne i l'equip directiu des de l'interior del centre i amb l'assessor de l'EAP i d'altres agents externs que presten els seus serveis com CDIAP, CSMIJ i altres professionals.

 

1.4. Raons de la seva tria, interès i prospectiva

Les raons per les quals he decidit plantejar aquest projecte és degut a una necessitat que vaig observar que hi havia al centre durant la realització del Practicum I, el que he estat observant és que hi ha diversos nens amb retràs en l'aprenentatge de la lecto-escriptura que no tenen un material adequat i adaptat per treballar a l'aula i també ho vaig veure com a necessitat per nens amb autisme.

Al no haver material, i el fet de que els mestres no donen a l'abast de poder adaptar totes les feines pels seus alumnes, fa que no es porti a terme una formació individualitzada i adaptada pels nens que presenten aquestes necessitats educatives especials.

També ho he escollit perquè m'interessa conèixer materials, tècniques i metodologies que es podrien fer servir per aquests nens i també perquè l'escola pugui tenir un material per aquests alumnes i no hagin d'estar fent sempre el mateix. El que pretenc és que aquests discents puguin aprendre d'una manera més autònoma, al seu ritme i seguint les seves feines i no haver d'estar copiant o fent altres coses que realment estan perjudicant el seu aprenentatge. Lo important del projecte és el fet de que l'escola es pugui quedar amb un material que puguin utilitzar per diversos alumnes que presentin un retràs en la lecto-escriptura i per nens que tinguin autisme, ja que portaré a terme materials diferents tenint en compte les diverses característiques que presenten els alumnes.

 

1.5. Subjectes del projecte

Els subjectes als quals estaria destinat el projecte seria a nens que tinguin o presentin un dèficit en l'aprenentatge de la lecto-escriptura, que actualment en el centre hi ha uns 5 casos que tenen un retard força elevat entre alumnes de cicle mitjà i superior d'educació primària i també està plantejat per l'elaboració de materials per nens amb TEA, que actualment son uns 8 amb diferents graus, també de cicle mitjà i superior d'educació primària.

Els materials que crearia per aquests alumnes, els portaria a terme en col·laboració amb els tutors, amb els especialistes del departament d'orientació i amb la mestra d'educació especial per conèixer més directament les necessitats educatives que plantegen aquests alumnes i treballar correctament les adaptacions a través dels plans individualitzats de cada nen.

He plantejat aquest projecte perquè considero que ajudarà bastant als docents a l'hora de tractar i formar a aquests alumnes, i que aquests puguin treballar de forma més autònoma, que  la seva formació sigui més adaptada i es s'arribi a treballar adequadament les necessitats educatives de cada alumne. Actualment no tenen material i per tant, cada mestre ha de fer adaptacions diverses, el que acaba creant una angoixa bastant important, perquè veuen que no poden arribar a tot i que si estan només per aquests alumnes deixen de banda als altres i a la inversa. Per aquest motiu, si tinguessin un material que poguessin fer servir com a recurs pels nens que tenen aquestes dificultats, els hi facilitarà la tasca i els nens podran gaudir d'una formació per individualitzada.

 

1.6. Bibliografia.

- Mauri Majós, T., Monereo Font, C.B. (2004). La pràctica psicopedagògica en l'educació formal. Barcelona: UOC.

- Coll, C., Barberà, E. i Onrubia, J. (2000). La atención de la diversidad en las prácticas de la educación. Infancia y aprendizaje, 90 111-132.

- Monereo, C. i Castelló, M. (1997). Las estrategias de aprendizaje. Como incorporarlas a la práctica educativa. Barcelona: Edebé.

- Monereo, C. i Solé, L. (coord.) (1999). El asesoramiento psicopedagógico: una perspectiva profesional y constructivista. Madrid: Alianza Editorial.

- Onrubia, J. i altres (1998). Cristeris psicopedagògics per a l'atenció a la diversitat. Barcelona: Departament d'Ensenyament, Generalitat de Catalunya.

- Giné, C., Basil, C. (coord.) Trastorns del desenvolupament i necessitats educatives especials. Editorial: UOC.

- Díez, A. (coord.). L'aprenentatge de la lectoescriptura des d'una perspectiva constructivista. Vol I. Activitats per fer a l'aula: textos funcional i contes. Editorial: Graó.

- Bengoechea, P. Dificultades de aprendizaje escolar en niños con necesidades educativas especiales i un enfoque cognitivo. Universidad de Oviedo: Servicio de Publicaciones.

- Fernández, Mª.C., Lledó, A., Grau, S. La detección y atención educativa en los trastornos generalizados del desarrollo: Autismo y síndrome de Asperger.  Editorial: Club Universitario.

- Greenspan, I. Stanley.(2008). Comprender el autismo. Barcelona. Editorial: RBA.

- Stanton, M. (2002). Convivir con el autismo: una orientación para padres y educadores. Barcelona. Editorial: Paidós.

Webgrafia

- http://www.tea.cat

- http://www.xtec.cat/web/curriculum/diversitat/alumnes/tdes/tea

- http://adapro.iter.es/es.html

- http://www.metodoglobal.es

Filmografia

Más allá de la realidad. Dir. Bruce Broughton, UK, 1986.

Un testigo en silencio. Dir. Bruce Beresford, UK, 1994.

 

 

BLOC 2. PROPOSTA METODOLÒGICA

Fase1                                                                           Data: 02/03/2015        Hores:25

Objectius: - Conèixer una mica més als alumnes als quals va destinada aquesta intervenció. -Establir un horari per observar i tenir més contacte amb cada un dels alumnes. - Mantenir contacte directe amb els tutors i mestres dels nens per tal de conèixer les problemàtiques i necessitats amb les que es troben. - Programar les sessions d'observació a l'aula.

Destinataris: - Alumnes amb dèficit en l'aprenentatge de la lecto-escriptura d'educació primària del Centre Sagrat Cor del Besòs. - Alumnes amb TEA del Centre educatiu Sagrat Cor del Besòs. - El material realitzat estarà pensat pel Departament d'Orientació i per mestres i tutors.

Activitats/Continguts: - Participar en les observacions. -Participar en les reunions amb els tutors, mestres i professionals del centre i professionals externs com la psicòloga de l'EAP.

Instruments/Tècniques: - Entrevistes amb tutors, mestres i alumnes. - Observació i avaluació inicial dels alumnes. - Diari de cada una de les sessions. - Analitzar detalladament les necessitats educatives existents. - Organitzar les entrevistes i observacions.

Avaluació: Valoració general sobre la tasca feta i la informació obtinguda en relació a les entrevistes i les observacions portades a terme.

FASE 2: Inici creació dels materials                      Data: 24/03/2015          Hores:25

Objectius: - Crear els primers materials. - Observar les actuacions que guien la pràctica docent de cadascun dels professionals i en especial la meva tutora. - Fer proves dels materials elaborats amb els alumnes per saber si són adequats a les seves necessitats. - Treballar la consciència fonològica.

Destinataris: Els mateixos.

Activitats i continguts: - Organitzar les sessions amb els alumnes i mestres. - Organització del material per temàtiques i necessitats. - Portar al dia el diari de camp. - Reunions amb la tutora i amb els professionals del centre i també professionals externs.

Instruments i/o tècniques: - Mètode global. - Mètode TEACCH. - Sistema spc - sistema pictogràfic de comunicació. - Consulta i ús de la bibliografia.

Avaluació: - Els materials estan sent positius? - Els alumnes treballen millor a partir de les adaptacions? - Modificaria les meves actuacions? - Són útils els mètodes plantejats, en la meva intervenció educativa? - Coses a millorar? En aquest punt, el que m'interessa avaluar és la tasca que estic portant a terme i si els materials son els adequats per l'aprenentatge del nen.

FASE 3: Elaboració i presentació dels materials         Data 14/03/2015   Hores: 25

Objectius: - Aplicar els materials a l'aula. - Modificar plans individualitzats. - Observar l'evolució dels alumnes. - Observar i valorar la utilitzat dels materials.

Activitats i continguts: - Reunions periòdiques amb tutors, mestres, equip directiu, professionals interns i externs i tutora de pràctiques. - Observació del progrés dels alumnes. - Avaluació contínua i final del projecte. - Modificació dels materials realitzats en cas de necessitat.

Instruments i/o tècniques: - Entrevistes. - Observacions. - Diari de camp. - Qüestionari de satisfacció. - Avaluació del progrés dels nens.

Avaluació: - S'han adquirit els objectius plantejats? - Els alumnes objecte de la intervenció psicopedagògica han adquirit nous coneixements o han millorat els que tenien gràcies als nous materials i les noves adaptacions? - Aquests alumnes han millorar les seves avaluacions i la seva autoestima? - Els docents valoren positivament els nous materials? - Opinió i valoració per part del Departament d'Orientació sobre la feina portada a terme.

 

PRACTICUM II. INICI DEL PROJECTE

En aquesta primera entrada volia fer una breu explicació en el punt en el qual em trobo en aquest moment. Actualment he iniciat el pràcticum II al centre educatiu Sagrat Cor del Besòs, on havia realitzat el pràcticum I, el projecte que vull portar a terme tenint en compte les necessitats del centre és el de portar a terme la creació de materials didàctics per nens amb dificultats en l'aprenentatge de la lectoescriptura i que es troben cursant cicle mitjà i superior d'educació primària i també volia crear uns materials per nens amb TEA, ja que hi ha  uns quants nens que presenten aquestes necessitats educatives i que he observat que el centre no té els materials adequats per tal de poder portar a terme una educació molt més individualitzada i que aquests puguin anar avançant en relació a les seves possibilitats.

En aquest mateix moment em trobo en la primera fase, que consta de 25h en les quals estic observant e investigant sobre els materials que té el centre i les necessitats exactes que tenen i plantegen aquests nens. El meu objectiu és crear un material que pugui servir pels nens que presentin aquestes necessitats educatives especials, i que el centre el tingui per poder-ho fer servir sempre que es trobi amb un cas similar.

També el que estic fent en aquest punt del projecte és fer una recerca i una investigació sobre materials que puc crear i que podem fer servir per aquests alumnes, juntament amb la meva tutora i amb la mestra d'educació especial. Per tal de crear un material que sigui realment útil.

 

Webgrafia consultada fins el moment:

http://www.autismonavarra.com/materiales/

http://www.labibliotea.com/search/label/Números

http://atendiendonecesidades.blogspot.com.es/2012/11/materiales-para-trabajar-con-ninos-con.html

http://desafiandoalautismo.org/estrategias-efectivas-para-ensenar-a-los-ninos-con-autismo/

http://www.educapeques.com/escuela-de-padres/autismo-guias-de-apoyo.html

https://www.youtube.com/watch?v=YybEpQK_g-8  (vídeo molt interessant per explicar l'autisme a través d'imatges)

http://blocs.xtec.cat/recursosee/

http://www.aulapt.org/2010/03/07/material-lectoescritura/

http://cosquillitasenlapanza2011.blogspot.com.es/2012/03/dificultades-de-la-escritura-con.html

http://dificultadeslectoras.blogspot.com.es/

http://www.orientacionandujar.es/fichas-mejorar-atencion/

CONCLUSIONS

Com a resum de les meves pràctiques, puc dir que han estat molt profitoses pel meu coneixement i per la meva formació.

Quan vaig escollir el centre ja pensava que aprendria molt per la tipologia de centre que és, pel tipus de família i d'alumne amb el que treballen i perquè ja coneixia una mica el centre per haver treballat fa anys com a vetlladora i no m'equivocava.

Actualment des del Departament d'Orientació del Centre Sagrat Cor del Besòs hi ha molts nens amb diverses necessitats educatives especials. Des del principi vaig estar molt ben adaptada dins del centre per part de tots els professionals, també degut a que havia estat treballant al centre feia uns anys i coneixia a alguns professionals del centre.

Un cop pactades les pràctiques amb la tutora, des del primer moment ja vaig començar  a participar activament en les observacions a classe, les entrevistes amb els nens i amb els tutors, vaig començar a conèixer les proves que se'ls hi passaven als nens per valorar els seus coneixements i les seves necessitats educatives que juntament amb les entrevistes amb altres professionals, com la psicòloga de l'E.A.P, m'han anat aportant un coneixement molt important en aquest procés d'ensenyament-aprenentatge que són les pràctiques.

Juntament amb la meva tutora Mercè, hem estat valorant quines tasques s'haurien de portar a terme per tractar de la millor manera les necessitats educatives dels nens/es. Concretament hem treballat amb nens amb TEA (trastorn de l'espectre autista), nens amb síndrome d'Asperger,  TDAH (trastorn per dèficit d'atenció e hiperactivitat),  nens i nenes amb trastorn negativista desafiant, nens dislèxics, amb retard cognitiu important, etc.  I el que hem estat intentant fer un treball col·laboratiu amb la resta de professionals que intervenen en el procés d'ensenyament-aprenentatge dels nens i nenes, amb les famílies (una tasca que en aquesta escola és força complicada, ja que les famílies són molt poc col·laboradores), amb professionals de centres externs en els quals estan derivats els alumnes.

Personalment, el que he considerat molt profitós per la meva experiència i la meva formació ha estat el treball col·laboratiu amb altres professionals.  Un treball molt  important per tal de poder pal·liar les necessitats educatives especials dels nens/es.  Si que un cop es treballa amb diversos professionals també es veu la realitat que és que no sempre tothom té bona relació amb els seus companys, que no tothom està conforme amb la forma d'ensenyar d'altres companys, que no hi ha la relació i la coordinació que hi hauria d'haver i d'aquesta manera també he aprés que no tot és tan idealista, que no sempre tot és tan maco ni tan fàcil de fer, i que s'ha de portar a terme un treball costós perquè la coordinació sigui adequada pel bé dels nens/es.

El treball conjunt que es porta a terme a l'escola per fer una atenció individualitzada i una atenció a la diversitat és molt important per l'aprenentatge dels nens, s'intenta que tots els nens tinguin l'atenció que necessiten per tal d'aprendre de la millor manera i que les seves necessitats educatives no els hi perjudiquin en el seu aprenentatge.  El fet de que sigui un centre amb un gran nombre d'immigrants, fa que s'hagi de tenir en compte que aquests nens no es quedin enrere en els seus aprenentatges per culpa de no conèixer ni dominar la llengua.

M'ha encantat el poder fer observacions a diverses aules, perquè he pogut reconèixer a nens que tenen algun tipus de dificultat, he conegut diverses formes d'ensenyament, com aplicar la teoria a la pràctica per exemple en el cas d'haver de tractar amb un nen amb TEA, què s'ha de fer i quines pautes seguir pel bé de l'aprenentatge del nen. 

Com a valoració de les pràctiques, jo les valoraria molt positivament, degut a que considero que he aprés molt en relació a les tasques que portaria a terme un psicopedagog en un centre educatiu (qüestió que vaig plantejar en una entrada del blog) i tot el que he anant aprenent, ho valoro positivament perquè em servirà pel meu futur, per quan hagi de treballar com a psicopedagoga.

He aprés a realitzar observacions, a conèixer les diverses proves que es poden passar als nens per tal de conèixer les necessitats educatives que tenen, a com coordinar un equip educatiu per treballar de forma col·laborativa pel bé de l'aprenentatge del nen, també he aprés a com detectar als nens/es amb necessitats educatives especials, a com treballar amb professionals, nens i famílies, els passos que s'han de seguir per tal de derivar a un nen/a a un centre extern, quins materials serien necessaris o més adequats per tal de poder portar a terme una educació més individualitzada, com atendre a la diversitat, etc. I realment obtindre aquesta formació ho valoro molt positivament, gràcies a la meva tutora com a la resta de professionals amb els que hem col·laborat.

LA IMPORTÀNCIA DE LA OBSERVACIÓ COM A TÈCNICA DE RECOPILACIÓ D'INFORMACIÓ.

La investigació qualitativa estudia fenòmens que no són quantificables. Més que la generalització dels resultats, es proposa aconseguir profunditat en el coneixement d’un tema, identificar la naturalesa complexa de la realitat i els aspectes subjectius de l’experiència. Se centra en l’exploració intensiva d’uns quants casos que es consideren aclaridors, dels quals els investigadors porten registres narratius. Com que no genera dades quantitatives, no permet anàlisis estadístiques. S’utilitza sobretot en ciències humanes i socials. Les tècniques de recollida de dades més emprades són l’observació, l’entrevista i els historials.

L’observació és l’instrument més idoni per als educadors d’aquesta etapa, ja que permet fer el seguiment de les conductes individuals i col·lectives davant de les situacions d’ensenyamentaprenentatge i incidir en el desenvolupament de les capacitats dels infants.

 1. Característiques de l’observació:

a) Natural i pràctica. S’han d’utilitzar metodologies senzilles i fiables i s’ha de combinar l’observació sistemàtica i l’observació asistemàtica. S’ha de donar en l’ambient natural en el qual se succeeixen les activitats d’ensenyament-aprenentatge o les que s’hagin preparat amb la finalitat d’avaluar, que sempre seran una activitat més, i no seran artificioses o fora d’aquest ambient natural i espontani dels infants.

 b)  Fiable i objectiva. El procés de registre de dades ha de ser tan objectiu com sigui possible i, per tant, més descriptiu que interpretatiu. De vegades convé l’ajuda d’una altra educadora, bàsicament quan ens interessa analitzar el tipus d’intervenció de l’educador/a. També és útil gravar en vídeo les situacions. Tot i això, convé ser conscient que l’observació està sotmesa al risc de la subjectivitat o l’error per diverses circumstàncies–cansament de l’observador, falta d’atenció, etc.– o per falses expectatives o altres aspectes.

c) Adaptativa i flexible. S’han de tenir presents les característiques de cada un dels infants. Tot i que es tingui prevista una activitat d’avaluació, hem de poder deixar-la si per les circumstàncies que sigui els infants tenen altres interessos o hi concorren altres circumstàncies.

 d) Finalitats clares i definides. Els comportaments i conductes que s’han d’observar i les altres circumstàncies del procés (l’adequació dels recursos utilitzats, els objectius perseguits, etc.) han d’estar definits i han de ser clars, igual que les finalitats de l’observació (què cal observar i per què).

 e) Continuada i global. Convé no perdre de vista que l’observació forma part del procés educatiu mateix i que implica tots els aspectes del pensament de l’infant i del context en què es dóna, tot i que podem establir moments específics i ben programats.

El joc espontani és un moment que ens permet observar de manera privilegiada l’evolució particular de l’infant: els seus interessos i motivacions, les habilitats en les relacions amb els seus companys de joc, etc. La seva finalitat és captar les informacions que puguin servir per comprendre la conducta de l’infant, avaluar-la i proporcionar aquells elements que puguin servir d’ajuda per al seu progrés.

He volgut fer aquesta entrada sobre la importància de la observació, ja que en les últimes setmanes he estat fent moltes observacions en diverses classes, amb nens amb diverses necessitats educatives. Per mí han estat força importants per detectar els nens amb algun tipus de necessitat.

 

 

Webgrafia:

http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2789646

 

http://www.buenastareas.com/ensayos/Importancia-De-La-Observacion-Del-Proceso/2019438.HTML

 

http://www.fhumyar.unr.edu.ar/escuelas/3/materiales%20de%20catedras/trabajo%20de%20campo/solefabri1.htm

 

http://es.slideshare.net/austinmi/metodo-de-observacion

 

QUÈ ÉS LA DISLÈXIA?

Etimològicament la paraula dislèxia vol dir aproximadament dificultats de llenguatge. En l'acceptació actual es refereix a problemes de lectura, trastorn en l'adquisició de la lectura.

Una primera definició de la dislèxia és la que ens diu que és el problema per aprendre a llegir que presenten els nens amb un coeficient intel·lectual normal i no apareixen altres problemes físics o psicològics que poden explicar aquestes dificultats.

Segons algunes estadístiques, la dislèxia afecta en major o menor grau a un 10% o un 15% de la població escolar i adulta. Afecta en igual mida a nens i nenes, encara que jo personalment en les pràctiques que estic portant a terme, he vist moles més nens que nenes. Potser tindria a veure amb el fet que les dones en general tenen un major desenvolupament en l'àrea del llenguatge que els homes. Hi ha un consens entre els estudis realitzats en que entre un 4 i un 5% dels nens presenten problemes greus d'aprenentatge de la lectura, amb la conseqüent dificultat en l'escriptura.

Donada la generalització de l'ensenyament a tota la població de forma obligatòria i l'ús prioritari de la lectura i l'escriptura com a mitjancers de l'ensenyament, la quantitat de nens que tenen dificultats escolar per aquest motiu és un factor rellevant a tenir en compte per l'ensenyant. Segons les estadístiques, es pot esperar que en cada aula de 25 alumnes hi hagi almenys un nen amb dificultats d'aprenentatge.

M. Thomson dona una bona definició: "es una grave dificultad con la forma escrita del lenguaje, que es independiente de cualquier causa intelectual, cultural y emocional. Se caracteriza porque las adquisiciones del individuo en el ámbito de la lectura, la escritura y el deletreo, están muy por debajo del nivel esperado en función de su inteligencia y de su edad cronológica. Es un problema de índole cognitivo, que afecta a aquellas habilidades lingüísticas asociadas con la modalidad escrita, particularmente el paso de la modalidad escrita, particularmente el paso de la codificación visual a la verbal, la memoria a corto plazo, la percepción de orden y la secuaneicación".

Dins de l'experiència que estic obtenint a través de les pràctiques, ens referim a dislèxia només quan es compleix la definició senzilla, seria el nen o nena que no aprèn a llegir, amb intel·ligència normal i cap altre problema que expliqui la dificultat.  En relació al que he llegit sobre aquest tema i l'experiència formativa, m'he trobat amb professionals contraris a donar aquest diagnòstic i prefereixen parlar d'inmaduresa, del que alguna manera seria la dislèxia "evolutiva" o  "madurativa" o senzillament la falta de maduresa per a assolir els aprenentatges, donada la variabilitat individual i la distribució normal de la població escolar d'acord a la anomenada "campana de Gauss". Sens dubte també considero que moltes vegades considerant aquest diagnòstic es perd un temps preciós per a la intervenció amb aquests nens i el tracte adequat al seu problema, ja que els nens es poden crear un autoconcepte d'ells mateixos degut a aquestes dificultats.

Sent la dislèxia en principi un problema d'aprenentatge , acaba per crear una personalitat característica que a l'aula es fa notar o bé per la inhibició i el retraiment o bé per l'aparició de conductes disruptives, parlar, barallar-se, no treballar..., com a formes d'obtenir el reconeixement que no pot aconseguir pels seus resultats escolars.

La dislèxia va relacionada en ocasions a altres problemes d'aprenentatge escolar, com la disgrafia (que seria la dificultat en el traç correcte de les lletres, en el paral·lelisme de les línies, el tamany de les lletres, en la pressió de l'escriptura) i en fases posteriors apareixen la disotografia (dificultats per a l'ús correcte de les regles d'ortografia, des de les que s'anomenen d'ortografia natural fins a nivells més complexes). En ocasions, la dislèxia també va relacionada amb dificultats de pronunciació, amb major incidència en la dificultat de pronunciació de paraules noves, llargues o que contenguin combinacions de lletres del tipus que produeixen dificultats en la lectura.

Dins de l'aula la dislèxia es pot detectar inicialment pel retràs en l'aprenentatge de la lectoescriptura, les peculiaritats que es donen quan aconsegueix iniciar l'aprenentatge, la lentitud, la tendència al deletreig, la dificultat en la comprensió lectora degut a la falta de ritme, l'absència de puntuació. A mesura que els cursos passen, els problemes s'aguditzen, ja que l'estudi, i el treball escolar en general es basen en les habilitats que el nen no té i es va retrassant progressivament. Així, la dificultat lectora, la falta de comprensió, comporten uns mals resultats escolars, mal autoconcepte, actituds de desgana i conductes en ocasions, disruptives, pertorbadores del bon funcionament del clima de l'aula. El problema que ocorre amb freqüència és que al nen se li tracta de distret, mandrós i se li atribueix a aquestes característiques un mal funcionament escolar, se'l pressiona perquè treballi, mantingui l'atenció, i d'alguna manera menys preant-lo per la seva incapacitat per aprendre. Però s'ha de tenir en compte que és algo que el nen no pot controlar voluntàriament i que s'ha de tractar el problema.

Bibliografía:

"Dislexia. Aspectos psicológicos y neurológicos". Frank H. Duffy, Norman Geschwind. Editorial Labor-1988.

"Dislexia, disortografía, disgrafía". Rosa Ma. Ribas Torres y Pilar Fernández Fernández. Ediciones Pirámide-1997.

"Dislexia. Su naturaleza, evaluación y tratamiento". Thomson, M.E. Editorial Alianza Psicología, 1992(1984).

Webgrafía

http://www.disfam.org/dislexia/   Web de l'associació de dislèxics d'Argentina i República Dominicana. Molt útil pels recursos que ofereix i sobretot pels recursos d'inclusió.

http://www.fedis.org/  Federació Espanyola de Dislèxics.

http://www.psicopedagogia.com/dislexia Una página web molt útil per la infomació que ofereix sobre la dislèxia, les etapes educatives i en què consisteix i quin tractament es pot oferir.

http://www.familiaysalud.es/nos-preocupa-que/que-es-la-dislexia  Una página pensada per pares on explica de forma molt entenedora perquè tothom ho pugui entendre en què consisteix la dislèxia, símptomes.